L'Ajuntament de Barcelona admet que prohibir la prostitució al carrer la pot traslladar a altres llocs

Homs està convençuda que endurir l'ordenança tindrà una incidència directa sobre les màfies, que deixaran de triar Barcelona (i en especial el Raval) a l'hora d'explotar les prostitutes. Ha remarcat que, paral·lel a les noves multes, s'ha reforçat l'atenció social a les dones prostituïdes, i assegura que sancionar de forma més estricta és la única manera de començar a solucionar els problemes que genera el mercat del sexe. "Si, com a Regidora, no hagués de fer les coses per pensar que això desplaçarà el problema, no faríem res per abolir la prostitució. És evident, però així comencem per algun cantó", ha dit, i ha afegit que l'Ajuntament sap que "així no l'eradiquem, però hi posem nous mecanismes perquè fins ara els sistemes no han funcionat".

La prostitució és un dels problemes que històricament han marcat la vida del Raval, però ara per ara el que més preocupa als veïns és la delinqüència que es viu al barri, que l'han convertit en un "territori sense llei".

Els veïns s'han resignat a convire amb prostitutes a la majoria de carrers del barri i lamenten que això degradi la seva imatge. No els agrada que aquesta sigui l'estampa habitual del Raval, però el que més inseguretat els provoca és el tràfic de drogues i la impunitat amb què viuen els delinqüents. Asseguren que la policia fa la vista grossa i que l'ajuntament pot destinar MÉS recursos per eradicar tots els mercats il·legals que es mouen pels carrers d'aquesta zona. L'Eduard Elias i la Laura de la Cruz són dos veïns del Carrer Hospital i del Carrer Robadors, i han dit a l'Hora L de Ràdio Barcelona que "el delinqüent aquí es creu que el carrer és seu" i que "la por per la delinqüència fa que a les set del matí gairebé no t'atreveixis a sortir de casa".

Per la seva part, l'Ajuntament de Barcelona accepta la dificultat d'abordar la delinqüència al Raval, però assegura que ara s'hi destinen més recursos de la Guàrdia Urbana.