Els envasos lleugers, per què i com reciclar-los!

Els envasos lleugers representen aproximadament el 12% en pes dels residus municipals generats a Catalunya. Amb envasos lleugers ens referim, per exemple, a les ampolles i pots de plàstic, les llaunes de conserves i refrescos, el cartó per begudes, les tapes metàl·liques o les safates de porexpan.

El reciclatge d’aquests envasos és diferent en funció del seu material. En el cas del cartó per begudes, com per exemple els brics de llet, es poden reciclar aprofitant els seus components o separant cada material. Les llaunes de ferro o aluminis són 100% reciclables gràcies als processos per fondre l’acer i l’alumini.

En el cas dels envasos de plàstic, el seu reciclatge serveix per fer bosses de plàstic, mobiliari urbà, senyalització, o per obtenir nous envasos d’ús no alimentari com el lleixiu o els detergents. Bàsicament, hi ha dos tipus de reciclatge per al plàstic, el mecànic (els envasos es classifiquen, trituren i fonen per obtenir una nova matèria) o el químic (es redueixen els envasos als seus constituents químics bàsics per tornar a fer-ne de nous).

En el cas dels plàstics biodegradables, encara molt poc freqüents, el reciclatge és orgànic, mitjançant fotodegradabilitat i biodegradabilitat.

Què va al contenidor groc?

Els envasos de plàstic, els brics, els envasos metàl·lics com llaunes d'acer o d'alumini i els esprais buits. Altres exemples són les safates d’alumini, les caixes de fusta petites on posem la fruita o la xarxa de fruita. En general, aquells envasos identificats amb el punt verd que no siguin ni de paper ni de vidre.

Què no va al contenidor groc?

No s'han de lliurar envasos plens, ni altres envasos com pots metàl·lics de pintures o productes químics. Tampoc pneumàtics, electrodomèstics petits o productes d'informàtica que continguin tinta. El destí final de tots aquests ha de ser la deixalleria, on també podem lliurar els envasos lleugers.