"El periodisme i l'activisme no són contradictoris si s'és honest"

Girona

La Carme Vinyoles no entén el periodisme sense activisme tot i que primer va arribar al periodisme i després a l'activisme, dues coses que "no són contradictòries si s'és honest". La seva implicació ha estat amb els que poques vegades tenen veu als mitjans, els seus drets humans són violats i solen viure als marges. Una vocació periodística que potser, sense saber-ho, va néixer escoltant les històries que li explicava el seu avi en aquella masia on l'electricitat no va arribar-hi fins ben entrats els anys 60 i, amb ella, la ràdio.

Arrenquem amb 'Insurrección', l'himne d'El Último de la Fila, als que va escoltar a l'espai de concerts de les antigues casernes de Girona l'any 1988 i seguim amb 'Volver a los 17' de Violeta Parra amb veu de Mercedes Sosa, dues dones perseguides. ¿Tornaries als 17 anys?, li preguntem i ens respon que, "metafòricament sí" però no renuncia al "creixement humà que et fa tornar savi".

L'activisme per defensar els drets dels marginats es va fusionar amb els de les dones quan, als anys 90, ella i el seu company Pau Lanao van fer un reportatge sobre la comunitat immigrant de les comarques de Girona. Anys després, el 2007, la filla d'una de les famílies amb les que va conviure per fer el reportatge va trucar a la seva porta demanant ajuda per impedir que la casessin contra la seva voluntat.

Allà va néixer el germen que després va desembocar en 'Valentes i Acompanyades', una entitat que acompanya aquestes noies -la majoria africanes- en una lluita que, com totes, té moltes arestes i deixa moltes víctimes; principalment les noies, però també les seves famílies, que molts cops són els que paguen el seu acte de rebel·lia contra el que està establert.

La Carme ens explica que la va acollir a casa, no com una mare, però sí que li va donar la companyia necessària perquè fos forta per afrontar tot el que vindria. El 2014 naixia 'Valentes i Acompanyades' i 10 anys després aquell referent que va ser Vinyoles per aquella noia ho són també les moltes noies que, en aquests 10 anys, han apostat per viure la seva vida i no la que havien pensat per elles.

Mentre ens ho explica, sona 'M'Bifo', de Rockia Traoré; una cançó que parla d'amor sincer que Vinyoles va descobrir en un festival de Músiques Religioses del Món. L'enllacem amb el 'Bella Ciao' interpretat per una dona iraniana que es va fer viral arran de la mort de Mahsa Amini per no portar el vel. I és que la lluita de les dones, ens recorda, segueix sent molt necessària i en molts llocs és crua, encara que els mitjans no ens hi fixem gaire.

El seguiment dels temes periodístics és un altre fil de la nostra conversa; com la successió d'impactes dificulta a les redaccions cada cop més migrades dels nostres mitjans de comunicació aquesta feina essencial de seguir les històries quan els focus ja apunten cap a un altre lloc.

Encarem el tram final mirant a casa i al paisatge amb 'He mirat aquesta terra', on Raimon interpreta Salvador Espriu. La Carme diu que no té llocs recorrents que ha de visitar de tant en tant. Ha estat viatgera, però ara passa moltes hores a casa "comunicant-se" amb gats, gossos i gallines: "i es comuniquen moltíssim, t'ho asseguro", recalca. Potser les seves converses les amenitza Moustaki amb cançons com 'En Mediterranée', on el Mediterrani 'd'illes de pues' i 'murs que empresonen' que el cantant descrivia a principis dels 70 se'ns rebel·la tan llastimosament vigent.