Camí complicat per a la ramaderia ecològica

Valencia

Encara que l’agricultura ecològica està guanyant terreny, la superfícies i producció respecte a l’agricultura extensiva o tradicional encara és residual ja que no aplega ni al 10 per cent del total. I molt més baixes, pràcticament irrisòries, són les xifres si busquem producció ecològica en ramaderia.

Una de les excepcions és Fernando Robres, un ramader de Castelló que ha sigut el primer en obtenir el certificat ecològic per a la seua carn ja que ha sigut el primer en aconseguir certificar el seu escorxador. Afirma, en els micròfons de La Llavor, que en els últims anys ha notat un major interès per part dels consumidors per comprar esta carn ecològica malgrat que és més cara.

Encara practica la transhumància. Durant l’hivern els seus animals estan a la localitat castellonenca de Vistabella i en hivern a la zona de Gudar-Javalambre. Lamenta que els tràmits burocràtics per aconseguir el certificat “d’ecològic” encara són molts costosos encara que afirma que els productors fan el que s’ha fet tradicionalment, no han inventat res. Això sí, lamenta que el canvi climàtic els afecta de manera notable.

En La Llavor parlem amb este ramader però també parlem de l’IVA del vi, de les illes de la costa Mediterrània, d’arròs i d’una celebració de Cap d’Any molt especial.