Corall vermell: noves normes, problemes vells
Ahir va començar la campanya d'extracció del corall vermell amb nova normativa que ho regula. Segons els corallers, la Generalitat no ha tocat pràcticament ni una coma de l'esborrany inicial tot i les al·legacions presentades. En general, el sector volia que els requisits professionals per optar a les llicències fossin més alts, fer entrar en la rotació algunes de les zones que ara estan vedades i, sobretot, més mitjans per acabar amb la impunitat dels furtius.
Corall vermell. Foto: Gencat
El nou decret en substitueix un del 1983 que va tornar a entrar en vigor quan el 2008 els tribunals van tombar l'anterior text a iniciativa del sector. El nou document fixa la temporada de pesca entre l'1 de maig i el 31 d'octubre, detalla que només es pot fer corall entre la frontera francesa i el cap de Begur i n'exclou les Medes i determinades zones del Cap de Creus, permet 300 quilos de corall per coraller i temporada, estableix unes mides mínimes (més de 7 mm) i els criteris per atorgar 10 úniques llicències, que tenen molt en compte l'antiguitat i la continuïtat en l'activitat.
Segons el sector, el nou reglament no planteja excessives novetats respecte al que ja es venia fent els últims anys però sí que han quedat algunes demandes per escoltar, com la d'un major control sobre el furtivisme. José Simón García Velilla, un veterà coraller aragonès, diu que a part de què els furtius "jugen amb avantatge" perquè van a "zones tancades a l'extracció per permetre la regeneració del corall", després "no passa res" quan els enxampen.
De fet, es dóna el cas que, almenys dos corallers amb llicència de la Generalitat el 2012 s'han hagut d'asseure a la banqueta dels acusats per aquest motiu però segueixen exercint. Jordi Herrero, coraller retirat, diu que, incomprensiblement, "guanyen tots els casos" i considera que l'administració no fa tot el que està a la seva mà per aturar aquesta pràctica.
Aquesta paradoxa és un dels motius que va portar a un altre coraller al que la professió li venia de família, Toni García, a passar-se "a l'altre bàndol". Ha passat "d'anar a fer corall a estudiar-lo" i ara col•labora amb el CSIC i les autoritats franceses. Diu que "no hi ha control per part de l'administració" i creu que es tracta d'un sector "mal legislat".
Reivindicacions
De fet, el del furtivisme no és l'únic problema. La nova normativa passa per alt algunes de les reivindicacions del sector com que s'exigeixi una titulació de submarinisme superior. Ara mateix, diu García Velilla, "algú amb un títol que permet baixar fins a 12 metres pot exercir". Això no tindria més importància, adverteix, si no fos perquè "no hi ha ningú que controli si després es baixa més avall" i recorda que, en alguns casos, es baixa a molts metres de profunditat mitjançant la utilització de gasos i que això "és perillós".
Un altre aspecte que no té sentit, diu Herrero, és que s'obligui a anar en parella. Creu que seria perfectament assumible que el segon integrant de la parella no hagués de ser coraller. En tot cas, opina que no té sentit que potencials competidors hagin d'anar junts en un sector tradicionalment mal avingut.
García Velilla creu que també seria bo que l'administració comencés a obrir zones que fa molt de temps que estan vedades perquè en els espais explotables, les mides comencen a ser petites. Això porta associat un altre problema que adverteix Herrero i és que, "si les mides del corall en les zones explotables cada cop són més petites és molt més fàcil acabar recollint corall per sota de la mida permesa" i exposar-se a una sanció. "Un dia de mal temps pots tornar de buit, dos també però al tercer potser t'arrisques", remata.
Raül Muxach
En Ràdio Girona desde 1998. Redactor de informativos y narrador de partidos de futbol y baloncesto.
