Directo

ENTREVISTA RODRI Sigue en directo la entrevista en 'El Larguero' a Rodri, el ganador del Balón de Oro

La LlavorLa Llavor
Sociedad | Actualidad

Aroma de fulla de tomaca contra la sequera i per a augmentar la productivitat

Un projecte de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha aconseguit que les plantes es defensen de malalties, resistisquen millor la sequera i produïsquen més "perfumant-les"

La llavor (16-03-2024)

La llavor (16-03-2024)

30:01

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1710575895956/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Valencia

Ho ha explicat en La Llavor Puri Lisón en nom d'eixe equip. Van descobrir que l'aroma que desprenen les fulles de les plantes de la tomaca malaltes provoca que els estomes, que són com els porus pels quals "les plantes realitzen l'intercanvi gasós, respiren... realitzen la fotosíntesi", es tanquen. En tancar-se la planta es tanca a les infeccions. Ho explicava Lisón de manera gràfica: "És com posar una màscara a la planta".

Però els efectes no acaben ací ni acaben en la tomaca, perquè el tancament d'estomes també es produeix en altres plantes si bé encara no saben si la resposta d'eixes altres plantes enfront de la sequera (perquè en el cas de la tomaca la planta es fa més resistent a la falta d'aigua) és la mateixa. En això estan.

I tot això provoca un efecte afegit: la planta s'estressa, i en estressar-se produeix més. Això és el que ha convençut a l'empresa que ja té la llicència i que, segons els càlculs de Lisón, podria començar a comercialitzar l'aroma en breu. És un efecte afegit que els investigadors no s'havien plantejat però que pot resultar clau perquè eixa investigació acabe aplicant-se.

Per això, a més de la seua aplicació per a fer front a la sequera i bacteris o paràsits, l'equip de l'IBMCP estudia nous usos de l'HB com, per exemple, la sincronització de la floració, la inducció de la floració i quallat, així com l'avançament de la maduració. És, a més, un producte natural i no tòxic.

El Rebost: bunyols de carabassa de la Pepi, com marca la tradició (per Santi Hernández)

El Rebost: bunyols

El Rebost: bunyols

05:52

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1710337888458/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Ja estem en Falles, València bull i no es poden concebre les Falles sense els famosos bunyols que en totes les falles es fan. Hui m'agradaria fer un xicotet homenatge a totes les bunyoleres. A totes eixes dones que en qüestió de dies fan milers de bunyols. Són elles les que ens fan gaudir en estos dies de tanta tradició amb el sabor inconfusible dels bunyols de carabassa. Què seria de nosaltres si no tinguérem bunyols? Les trobaríem a faltar, veritat? Són les responsables de conservar la tradició.

Per això, el paper d'estes dones és molt rellevant. La meua amiga Pepi, la mestra arrossera, a més de fer arrossos que et trenquen la cintura, fa uns bunyols que lleven el sentit. Durant tot el mes de març els prepara per encàrrec i sol fer-los dijous, divendres i fins i tot algun dissabte.

INGREDIENTS

500 g de farina

250 g de carabassa torrada

50 g de llevat

Aigua (la que admeta)

Oli de llavors

EL PROCÉS

En primer lloc, torrem la carabassa. Una vegada torrada la pelem i seguidament la triturem. Quan tinguem tots els ingredients preparats, els pastem en un recipient o bol fins que la massa quede ni massa espessa, ni massa tova. Hem de poder manipular-la. Deixem reposar almenys una hora perquè la massa cresca. Però potser, la part més delicada és la del moment de fregir un bunyol.

COM ES FRIG UN BUNYOL?

Quan l'oli estiga bé calent anirem a poc a poc fregint la massa en porcions. Estes no han de superar la grandària del palmell de la mà.

Agafem una porció amb la mà i amb l'ajuda del polze i l'índex de l'altra mà farem un xicotet orifici en el centre quan el tirem a fregir.

Este moviment no és fàcil i són les bunyoleres les que han adquirit una gran destresa després de molts anys d'experiència.

Amb l'ajuda d'una espumadora els donarem la volta i quan estiguen daurats els traurem. Podem deixar-los sobre paper absorbent perquè deixen l'excés d'oli.

Finalment, se servixen amb sucre.

Ací tens la recepta original: https://unarecetaunrecuerdo.com/bunuelos-de-calabaza-de-la-pepi-como-marca-la-tradicion/

De temporada: hidromel

De temporada: hidromel

De temporada: hidromel

05:47

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1710337986857/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Vi La Llavor: Cooperativa de Viver

Vi La Llavor: Cooperativa de Viver

Vi La Llavor: Cooperativa de Viver

08:37

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1710338183551/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00