El BalcóEl Balcó
Sociedad

"Va ser un tret fortuït, una bala que malauradament va anar a parar al cap del Toni"

Irene Cordón, egiptòloga de 'El Balcó' i parella d'en Toni Espadas, mort a Etiòpia fa nou dies, ha explicat com van ser els seus últims moments a "la terra que ell més estimava"

"Va ser un tret fortuït, una bala que malauradament va anar a parar al cap del Toni"

"Va ser un tret fortuït, una bala que malauradament va anar a parar al cap del Toni"

23:02

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1717003900910/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Aquest dimarts al migdia, a l'Oratori A del Tanatori de les Corts de Barcelona, va haver-hi una festa africana. Era un homenatge a la vida de Toni Espadas, el fotògraf i director i cofundador de l'agència de viatges Rift Valley. En Toni era, probablement, la persona que més coneixia Àfrica de tota Espanya. I era també la parella de l'egiptòloga de 'El Balcó', la Irene Cordón.

"Ell mai hauria permès un piano i un violí, havia de ser una festa africana", ha subratllat Irene Cordón, "va ser un comiat com ell hauria volgut". Durant la cerimònia va haver-hi "plors, somriures i molta dansa". Una cerimònia de dues hores que va acollir 500 persones que estimaven en Toni i volien donar-li un últim adeu després de l'accident que va patir a Etiòpia el passat dilluns i que va acabar amb la seva vida. Avui, la Irene vol explicar com van ser els seus últims moments i parlar sobre qui era i com era en Toni Espadas.

Cap emboscada, només un tret

Quan la Irene va rebre la trucada informant-la que en Toni havia mort, se li va despertar la "necessitat d'anar allà" per poder-s'ho creure. L'endemà va agafar l'avió i al matí ja estava a Addis Abeba. Allà hi havia, esperant-la, tot l'equip xilè amb qui en Toni estava treballant per fer un documental: "Em van dir si volia la versió oficial o la real, jo els vaig dir que la real".

Havien estat tot el dia rodant a la Vall de l'Omo, al sud d'Etiòpia, gravant l'ètnia Mursi. Ja marxaven, amb cinc cotxes, quan van veure un grup d'aquesta ètnia que obstaculitzaven el pas. En Toni conduïa el primer dels cinc cotxes i "va veure alguna cosa que no li va agradar". És per això que va decidir tirar enrere i agafar un altre camí. En aquell moment, van veure dos nois joves d'entre 18 i 20 anys que portaven a les mans una arma: "Aquí hi ha el problema, a Europa ens preocupem perquè el jovent està davant una pantalla, a l'Àfrica perquè van amb Kaláshnikovs"

"Probablement beguts i drogats van començar a córrer cap a ells, van tirar un sol tret i va parar al cap del Toni". Va morir instantàniament, sense patir, un "consol" per la Irene. "Va ser un tret fortuït, una bala que malauradament va anar a parar al cap del Toni, hauria pogut anar a la roda o cap amunt". Al noi que va disparar "se li va canviar la cara" i va marxar.

En Toni

La Irene i el Toni es van conèixer a Etiòpia. L'un apassionat per les tradicions i les cultures, l'altra per la història: "A poc a poc ens vam anar enriquint mútuament". Per la Irene ha estat un "privilegi" haver conegut el Toni, qui li ha donat "uns anys extraordinaris", però qui també "li ha deixat un buit immens". Ella bromeja assegurant que s'emprenya amb ell: "Fins i tot això m'ho havia de fer així", però ja tenia el "pressentiment" que l'enterraria i ja li va demanar què volia fer: les seves cendres tornaran a Etiòpia.

En Toni era un apassionat per l'antropologia i, amb les seves fotografies, "tenia la capacitat de captar l'essència" de les persones. La Irene ho atribueix a la seva capacitat de "parlar" amb elles: "No pots anar allà i disparar una foto, has d'entrar i parlar". Per ell, l'important era "donar a conèixer la història i la situació de les tribus africanes" i, sobretot, eliminar les injustícies. És per això que la Irene ha avançat que els seus projectes seguiran amb la fundació que crearà amb el seu nom, Fundació Toni Espadas.

Tornar a viatjar

La Irene ha demanat que no hi hagi una imatge negativa d'Etiòpia, un lloc on "no hi ha aquest perill" i menys al sud, on va morir en Toni. Ha aconsellat a tothom seguir viatjant perquè "la vida és massa curta per no aprofitar-la ni viure-la intensament" i que "viatjar és viure moltes vides". És per això que tot i que en Toni ha mort només amb 54 anys, ho ha fet "com si hagués viscut per 500 persones".

Ella està segura. Seguirà viatjant i no li costarà "gens" tornar a Etiòpia. De fet, ho farà d'aquí a un mes per portar en Toni on volia descansar: "Sempre que aneu a Etiòpia, un trosset d'en Toni estarà allà".

Laura Polo Dalfó

Laura Polo Dalfó

Redactora, productora, reportera i el que faci falta a El Balcó de SER Catalunya. Graduada en Periodisme...

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00