Una supervivent de violència masclista: "Pot passar-li a qualsevol dona, no importa l'edat o la classe"

El 2010, l'Anna va decidir agafar la maleta i marxar amb el seu fill de casa. Va fugir d'una relació de violència masclista amb la seva exparella que va durar set anys, els dos últims van ser els detonants: "Vaig tenir la maleta preparada durant molt de temps sota el llit, vaig haver de marxar per donar-li una vida millor al meu fill". Quan va prendre la decisió ja havia parlat amb la seva psicòloga i tenia el suport del seu entorn. Encara que ella és treballadora social, i la teoria la "sabia molt bé", li va costar demanar ajuda perquè se sentia "culpable" tot i no ser-ho. Per sort, en el seu cas ha tingut el suport dels seus familiars: "Jo no m'he sentit mai sola".

Ara, l'Anna ha pogut refer la seva vida i es dedica a ajudar a altres dones amb experiències semblants a la seva. "He vist que pot passar-li a qualsevol dona, no importa l'edat o la classe, totes tenim una cosa en comú: ens ha agredit un home". Per això, ella aposta per posar el focus en els homes: "Des del meu humil punt de vista considero que també s'ha de treballar amb els homes". "Per què agredeixen a una noia que estimen o una dona pel carrer?", es pregunta. Recomana la formació específica als que perpetuen les violències.

"Te'n pots sortir, només necessites ajuda". És el que li diria l'Anna a qualsevol altra persona que hagi patit violència masclista. "Ha de saber tot el que suposa denunciar, entrar per a porta de la Ciutat de la Justícia és difícil". No li agrada que li diguin víctima, no ho és: "La paraula víctima em posiciona en un espai de vulnerabilitat que no m'agrada. Sé que m'havia d'ajudar a mi mateixa per poder sortir-ne".

Les dades generals

El servei d'urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona ha atès des de l'1 de gener fins al 31 d'octubre d'aquest any un total de 556 víctimes d'agressions sexuals. Això suposa un 28,7% més que en el mateix període del 2019, abans de la pandèmia, i un 51% més que l'any passat, quan encara hi havia moltes restriccions en l'oci nocturn. El 90% de les víctimes han estat dones, mentre que el 100% dels agressors han estat homes, percentatge estable els últims anys. Per edats, la noia més jove tenia 16 anys i la més gran, 82.

"Ho sento, però la nostra societat està malalta i ho dic així de clar. Tenim una societat masclista i, a més a més, violenta. És absolutament dramàtic que avui, al segle XXI, any 2022, ciutat de Barcelona, Catalunya tinguem aquestes dades", ha sentenciat el director general de l'Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Campistol. L'hospital és el centre de referència de Barcelona per a l'atenció de violències sexuals.

Creixen un 51% les agressions sexuals d'un any per l'altre

Els Mossos d'Esquadra han registrat el 2022 un 13,3% més de denúncies per violència masclista que l'any passat en els primers deu mesos de l'any. La policia catalana ha instruït 12.953 procediments des de l'1 de gener fins al 31 d'octubre, una xifra no només per sobre del 2021, sinó des de com a mínim el 2013. La tendència continua a l'alça, ja que les denúncies s'havien situat per sota de les 11.000 durant bona part de la dècada, però ja van marcar un màxim el 2021 amb 11.435. Segons càlculs de l'ACN a partir d'una petició de transparència a Mossos, el districte barceloní de Ciutat Vella, el Solsonès i Selva Litoral –que inclou Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar– són les àrees policials amb una major ràtio de casos per habitant enguany.