Píndoles de la historia de Menorca
Descripción de los momentos más interesantes de la historia de Menorca incluyendo personajes, situaciones, lugares singulares, anécdotas.
Saïd ibn al-Hàkam. Un menorquí destacat del segle XIII
Avui Martí Carbonell ens xerra d'un personatge important del seu moment dins l'història de Menorca. Es tracta d'en Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí (Tavira, Gharb al-Àndalus, 1204 - Madínat Manurqa, 1282) fou almoixerif (múixrif) i arrais de Manurqa (1234-1282), home il·lustrat, coneixedor de la llei islàmica i la medicina, filòleg, gramàtic i poeta. Creà una important cort literària, exercí de mecenes i fou un notable bibliòfil.Saïd ibn al-Hàkam va néixer a Tavira, al Gharb al-Àndalus (l'actual Algarve portuguès) i va estudiar a Ixbíliya (Sevilla), on participà en reunions poètiques. Posteriorment es traslladà a les ciutats de Bugia i Tunis, on serví de secretari dels emirs almohades.Quan va tornar a l'Àndalus, el poder almohade es trobava molt deteriorat, per la qual cosa passà a la cort del valí de Mayurqa, que el 1227 el designà almoixerif de Manurqa amb la funció de recollir i administrar els imposts i manar l'exèrcit. Mentre exercia aquest càrrec es produí la Conquesta de Mallorca, el 1229.El 1231, dominada pràcticament la resistència dels musulmans de Mayurqa, participava en la signatura del Tractat de Capdepera, pel qual Manurqa se sotmetia a la sobirania de Jaume I. La historiografia àrab li n'atribueix l'autoria intel·lectual.El juliol de 1234, Saïd ibn al-Hàkam pren el poder mitjançant un cop d'estat contra el cadi Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Hixam i passa a governar l'illa amb el títol d'arrais de Manurqa.El seu govern es caracteritzà pel compliment del tractat de Capdepera, per l'articulació d'un sistema estatal burocràtic i militar, per atreure a la seva cort els més importants intel·lectuals musulmans i per la rigidesa moral que, per exemple, li feia executar les persones que bevien alcohol.El petit regne menorquí es veié afectat per la pèrdua progressiva dels territoris musulmans i, a partir de 1266, amb la definitiva conquesta de Múrsiya, Gharnata (Granada) i Manurqa resten com els darrers reductes musulmans de l'Àndalus.Amb la mort de Jaume I el 1276, els drets de Manurqa quedaren assignats a l'herència de Jaume II de Mallorca.Saïd ibn al-Hàkam morí el 1282 a Madínat Manurqa i fou succeït pel seu fill, Abu-Úmar ibn Saïd, últim arrais de l'illa.
29/10/2024 | 07:25
Saïd ibn al-Hàkam. Un menorquí destacat del segle XIII
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Episodios anteriores
Seleccione una fecha o rango de fechas
Margarita Ferrer Rey, la menorquina a Auschwitz
El 18 de març de 1944, la filla d'una menorquina, nascuda a Madrid amb el nom de Margarita Ferrer Rey i l'austríac Rudolf Friemel es van casar dins dels murs del camp de concentració d'Auschwitz, amb el permís dels oficials de les SS. Va ser la única dona que es va casar en aquell camp de concentració i que va sortir amb vida. La seva història, no massa coneguda a Menorca, ens l'apropa Martí Carbonell.La parella es va conèixer durant la Guerra Civil espanyola, ja que Friemel, comunista, es va allistar a les Brigades Internacionals. Tot i que no hi ha cap registre documental del camp sobre l'enllaç, fonts del Museu d'Auschwitz-Birkenau expliquen que, segons els relats escrits pels supervivents, es sap que ja s'havien casat prèviament a Espanya. Però com que el Tercer Reich no reconeixia aquest matrimoni, la parella va repetir la cerimònia a Alemanya. La seva història, de fet, està recollida en el llibre La boda en Auschwitz, escrit pel periodista austríac Erich Hackl.Després de la Guerra Civil, Margarita i Rudolf van abandonar Espanya i es van establir a França, on el 1941 va néixer el seu fill, Eduard. Amb l'ocupació nazi, la família va ser traslladada a Alemanya, on van passar un temps junts a Stuttgart. Abans que Rudolf fos deportat a Auschwitz en un dels "trens de la mort", va ser arrestat i enviat al camp de concentració de Dachau, a Munic. Aquells van ser els seus últims mesos de llibertat abans del sorprenent episodi que avui ens ocupa.Atès que el Tercer Reich no reconeixia el matrimoni celebrat a Espanya, la parella va voler casar-se de nou, malgrat que fos dins d'un camp d'extermini. Quan t'ho han pres tot, fins i tot el gest més senzill pot ser una espurna d'esperança. Així, Rudolf va aconseguir el permís de les SS (que li van proporcionar un vestit i una corbata), i Margarita, que era lliure, va poder entrar a Auschwitz amb el seu fill Eduard, el pare i el germà del nuvi, que van fer de testimonis. Després de la cerimònia, un pres del camp, Wilhelm Brasse, va immortalitzar el moment amb una fotografia, la qual sí que es troba als arxius d'Auschwitz-Birkenau.La realitat és que aquesta autorització no va ser més que una mostra del cinisme cruel dels nazis, un fet no estrany al camp de concentració. Miklos Nyiszli, un presoner jueu que va ser assistent del doctor Josef Mengele, explica en el seu diari que després de tres mesos a Auschwitz, va aprendre que res era el que semblava, i que tot en aquella fàbrica de mort tenia un rerefons pervers. Ell mateix va obtenir permisos similars, com poder buscar la seva dona i filla entre els barracons femenins a canvi de lliurar a Mengele un pot amb càlculs biliars extrets d'un cadàver.Malgrat la manca de proves documentals, no sorprèn que el permís de Friemel fos concedit. Per estrany que sembli, el contacte entre els presos i el personal de les SS era freqüent. De fet, el mateix Rudolf Friemel va morir a causa d'una traïció d'un soldat amb qui havia col·laborat en un pla d'evasió. L'austríac comunista va ser un dels cinc presoners que van intentar escapar el 27 d'octubre de 1944, pocs mesos després del seu casament. Johann Roth, el membre de les SS que inicialment els va ajudar a esquivar el filat de pues, finalment els va delatar. Amb Margarita Ferrer i el seu fill de tornada a Stuttgart, Rudolf Friemel va ser penjat al pati d'Auschwitz, el 30 de desembre de 1944, juntament amb altres quatre homes.
22/10/2024 | 07:10
Margarita Ferrer Rey, la menorquina a Auschwitz
00:00:0007:10El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Quan els menorquins van viatjar a Florida. Capítol 12 de les Píndoles de història de Martí Carbonell
A la primavera de 1768, una expedició de 1.400 menorquins (també hi havia italians, grecs i d'altres treballadors) sota les ordres del metge escocés Andrew Turnbull, van anar a Florida. Allà van treballar a la colònia de New Smyrna on van patir moltes dificultats fins que, 9 anys després van arribar a Sant Agustí, fugint de la situació quasi d'esclavitud a la que els tenien a la colònia. Martí Carbonell ens dona detalls en aquest capítol de les seves píndoles de història.
04/06/2024 | 08:05
Quan els menorquins van viatjar a Florida. Capítol 12 de les Píndoles de història de Martí Carbonell
00:00:0008:05El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Capítol 8. Comerç negrer a les Píndoles de història amb Martí Carbonell
En el capítol d'avui podrem conèixer un dels períodes més foscos de la història de la humanitat: la tracta d’esclaus i tot el que això comportà. Alguns menorquins d’inicis i mitjans del segle XIX amb aquest comerç il·legal de persones des d’Àfrica cap a Amèrica surten a la llum en aquest podcast. Aquest és un tema molt poc tractat per la historiografia menorquina, molt silenciat i encara moltíssim desconegut per la immensa majoria de menorquines i menorquins de l’actualitat.Una bona manera per entendre què és, com funcionava i quines repercussions tingué el colonialisme i com ho podem relacionar amb el comerç negrer. Amb personatges i històries que ajuden a comprendre el que significà la tracta d’esclaus, tant des de l’òptica europea com africana i americana. Xerrarem sobre el per què va ser un comerç tan atractiu i, sobretot, lucratiu per les elits europees, incloses les cases reials i el per què, a pesar d’haver-se abolit, serà una de les bases econòmiques més importants de països com Espanya i Portugal al segle XIX.Per conèixer com era aquest comerç, quines embarcacions s’empraven, com es feia la “recol·lecta” d’esclaus a Àfrica, com se’ls “emmagatzemava” a les costes africanes, com se’ls transportava fins a Amèrica i com eren els viatges. Finalment parlarem de la seva venda als mercats d’esclaus i ho relacionarem amb la intensa lluita per part de francesos i, sobretot britànics, contra el comerç negrer.
17/04/2024 | 08:13
Capítol 8. Comerç negrer a les Píndoles de història amb Martí Carbonell
00:00:0008:13El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Els vàndals a l'època obscura de Menorca. Capítol 2 de les Píndoles de història de Menorca amb Martí Carbonell
En enfonsar-se l'Imperi Romà davant l'empenta dels pobles bàrbars, l'any 427 les Balears cauen en poder dels vàndals, que s'apoderen ràpidament de la Bètica (Andalusia) i del nord d'Àfrica i estableixen la capital a l'antiga Cartago.Els vàndals uneixen al seu caràcter cruel i sanguinari un fanatisme religiós: són fanàtics arrians i aviat deslliguen contra els catòlics una persecució tenaç. El rei Genserico mana als seus funcionaris requisar els objectes sagrats de les esglésies, fins i tot els llenços litúrgics per confeccionar peces de vestir per als seus soldats. Mort Genserico el 477, li succeeix al tron ia la sanya de perseguidor contra els catòlics, Hunnerico. Només cal llegir el Martirologi Romà per trobar grups, de vegades molt nombrosos, de bisbes, sacerdots i fidels martiritzats per aquest rei.L'historiador Víctor Vitense cita al bisbe "Macarius de Minòrica", que juntament amb els prelats de Mallorca i d'Eivissa i molts altres dels territoris dominats pels vàndals, el febrer de l'any 484 van ser obligats a anar a Cartago a donar raó de la seva fe davant del sanguinari perseguidor.Només sabem d'aquest bisbe, el segon que coneixem dels antics pastors menorquins. És gairebé segur que va ser el darrer prelat dels antics temps. Menorca quedaria llargs segles privada de bisbe: fins que es va restablir la diòcesi el 1795.En aquesta difícil situació, les veus suplicants dels bisbes i catòlics perseguits es dirigien cap a l'emperador bizantí Justinià. Al juny de 533 una flota de cinc-cents navilis va salpar cap a l'Àfrica i va desembarcar entre Susa i Sfax un petit exèrcit de deu mil infants i cinc mil genets, manats pel més notable general bizantí de l'època, Belisario. Aprofitant que les millors tropes vàndales es trobaven reprimint una revolta de Sardenya, Belisario va marxar contra Cartago, va vèncer el rei Gelimer a Décimum (prop de l'actual Tunísia) i es va apoderar de la capital vandàlica el 15 de setembre; van resistir els vàndals per algun temps, fins que, al cap de tres mesos Belisario va aniquilar els bàrbars i va fer presoner el seu rei.L'antic regne vandàlic -i amb ell Menorca- va passar llavors a dependre del llunyà Imperi d'Orient.
12/12/2023 | 06:34
Els vàndals a l'època obscura de Menorca. Capítol 2 de les Píndoles de història de Menorca amb Martí Carbonell
00:00:0006:34El código iframe se ha copiado en el portapapeles
