El 25 de la plantilla dels bombers es jubilarà en els propers anys
Aquest és el principal repte que ha d'afrontar el cos, segons ha remarcat el seu director, Jordi Farré, durant la celebració del patró
El cap de Govern, Xavier Espot, lliura un dels reconeixements que s'han atorgat durant la celebració del patró del cos de bombers. / ANA
Andorra la Vella
En els propers anys el cos de bombers viurà un important nombre de jubilacions, de fet, es preveuen una trentena, la qual cosa suposarà "un repte" per anar proveint aquestes places, tal com ha destacat el director del cos, Jordi Farré, durant la celebració del patró. "És un cos que, justament, 25, 30 anys enrere, es va anar dotant de força membres i, com és normal, aquests s'han d'anar jubilant. I el repte serà justament planificar les formacions, també adequades als temps actuals", ha remarcat Farré, que també ha celebrat que aquest any, més enllà de proveir les nou places per jubilació el cos es pugui dotar de tres efectius més, amb la qual cosa s'arribarà als 124. Es tracta d'una ampliació d'agents que no es donava des del 2015.
D'aquesta manera, tal com ha posat en relleu Farré és previst que es creixi amb tres nous efectius, la qual cosa "és positiu" i alhora un repte, ja que suposarà que s'hagin de convocar aquest any dotze places, nou per cobrir jubilacions i les tres noves. Això, ha reconegut, serà "un repte" per "la formació de tantes persones". El director del cos ha recordat que el procés de contractació de bombers és "bastant llarg", ja que "són moltes proves i feixugues per a la seva organització i planificació", amb la qual cosa ja s'hi han "posat a treballar" amb la intenció que cap a finals del mes que ve es puguin començar les proves un cop llançat l'edicte.
Quant a aquesta dotació d'efectius, la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha dit en el marc de la celebració del patró del cos que s'ha intentat estar atent a les necessitats i que això s'ha materialitzat amb el fet que "no només" es cobreixin les vacants per jubilació sinó que aquest any hi haurà l'increment del cos amb les tres places abans esmentades. Molné ha manifestat que quan s'elabora el pressupost "cada any s'analitza la situació i es decideix, en la mesura de les possibilitats pressupostàries, el nombre d'increment de places".
Al seu torn, el cap de Govern, Xavier Espot, ha manifestat en el seu discurs que “els serveis públics han de ser també un reflex de la nostra societat i per això cal que continuem treballant per implementar els plans d’igualtat als cossos especials, instruments ‒cabdals‒ per poder impulsar accions a favor de la igualtat de gènere”, ha destacat Espot durant el discurs.
El cap de Govern ha assegurat que aquests canvis suposen “una cursa de fons”, però s’ha mostrat convençut que “avançarem perquè cada dia més dones puguin entrar a formar part d’una professió que ha estat històricament estereotipada per raó de gènere”. En aquest sentit, ha recordat que el Departament ja disposa del seu pla d’igualtat.
La titular d'Interior també ha posat en relleu que s'ha intentat donar resposta a les necessitats materials i que aquest any s'incorporarà un camió autobomba. I quant a la millora de les graelles salarials, ha incidit en el fet que la setmana que ve hi ha prevista una reunió amb l'empresa que ha fet l'estudi de les graelles salarials i a partir de llavors començarà la negociació "per veure de quina manera es plasmen els resultats d'aquest estudi retributiu en les graelles que hi ha actualment".
En aquest sentit, la ministra ha manifestat que començarà la feina cos per cos de manera individualitzada i ha reconegut que si bé l'estudi ha evidenciat que "les graelles estan ajustades, són competitives des d'un punt de vista internacional" sí que hi ha "algun salari base al qual "li falta una miqueta de competitivitat". I ha remarcat que hi ha "una miqueta de marge" per fer una millora en aquest sentit. També ha recordat que s'ha demanat als sindicats que facin una contraproposta que serà avaluada i ha qualificat de "maximalistes", augments del 20 o del 40% que alguns sindicats han plantejat i, en aquest sentit, ha fet una crida a defugir aquestes postures, ja que ha reiterat que la voluntat de l'executiu és fer millores en els sous.
Qüestionada sobre el fet que els salaris de l'administració no semblen ser atractius tal com evidencia el fet que costi cobrir certes convocatòries, ha fet notar que és una qüestió que passa en general, perquè també es dona al sector privat. I quant a la retribució dels bombers en concret ha estat qüestionat el director del cos de manera directa pels mitjans de comunicació. Sense voler entrar a donar una resposta taxativa, Farré ha remarcat que "aquestes negociacions són fruit de la reclamació per millorar els salaris dels bombers" i ha afegit que "mentre estiguin en bon camí i es millori la remuneració dels bombers, doncs és això el que celebro, que es millori".
I més enllà de dotacions d'efectius i de material, un altre dels reptes que afronten els bombers, ha dit Farré, és desplegar l'acord al qual s'ha arribat amb els bombers de la Generalitat de Catalunya i que permet, entre altres, que els efectius de banda i banda puguin actuar en el territori veí. Ara cal impulsar quatre protocols per desplegar l'acord, un quant a l'actuació a Os de Civís, on "és més fàcil" que intervinguin els efectius d'Andorra per proximitat; un altre pel que fa a l'actuació conjunta en cas d'accidents a l'aeroport i un altre per al rescat de muntanya en zones frontereres. S'hi està posant "fil a l'agulla" per avançar en la redacció dels documents per tenir-los enllestits "en breu".
Entrant a l’anàlisi de la memòria del cos, el 2024 es van fer un total de 7.549 intervencions, 5.199 corresponents a serveis operatius, i la resta, 2.340, a gestió de trucades i derivació d’intervencions a d’altres administracions. Igual que l’any precedent, el tipus de servei més realitzat és el sanitari, seguit dels accidents i l’assistència tècnica. Els rescats de muntanya es mantenen en xifres molt similars a l’any passat, amb 152 serveis, respecte als 148 del 2023.
