Lali Garcia Puy: "Sempre m'ha interessat la qüestió social perquè ja venia de casa"

Andorra la Vella

La sèrie Amb Veu de Dona continua recuperant la memòria de les pioneres i entre elles, la de la Lali Garcia Puy, la primera dona cònsol menor d'Ordino.

La Lali va acompanyar d'altres primeres mandatàries com Lydia Magallon o Bibiana Rossa, amb finals molt similars: mocions de censura i abandonament de la política.

En el cas de Garcia Puy, els canvis urbanístics, l'afectació en el medi natural del creixement desmesurat o la manca de protecció dels béns culturals van ser els motius princials de conflicte amb la seva pròpia majoria, tot amanit amb moltes dosis de misogínia. Ja en aquella època afirmava que la volien com a "element decoratiu", sense criteri i "per fer modern" a les llistes electorals, i no perquè confiessin en les seves capacitats.

Després d'aquell mandat, la que havia estat primera dona cònsol menor d'Ordino va abandonar la política per passar a l'activisme social amb moviments com Salvem Creussans o el Grup de Dones per a la Reflexió i l'Acció, el primer moviment obertament feminista al país. I es mostra orgullosa d'haver aconseguit protegir l'església de la Cortinada i haver salvat l'estany de Creussans, així com per haver lluitat per una llar-refugi per a dones maltractades o per la despenalització de l'avortament, tot i que cap d'aquestes dues propostes hagi vist encara la llum.

Ampliar

Lali Garcia Puy procedeix d'una de les cases pairals més antigues d'Encamp, cal Canart, on va viure una infància senzilla i modesta i amb molta presència femenina. La mare, pubilla de la casa, va haver de fer-se càrre de la terra i de la família mentre la seva germana petita sí va poder estudiar magisteri a Lleida per després ser mestra a l'escola espanyola d'Encamp.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

El padrí matern, el vell Canart (Antoni Puy Fiter), era un home molt polític, havia estat conseller general i secretari del comú, va ser membre del Sometent durant els aiguats del 1936 i també va participar en la construcció de Ràdio Andorra. I d'ell ha heretat la passió per la política i pel servei públic.

Els seus records d'infantesa estan relacionats amb una vida simple, tranquil·la i sense luxes, en la què qualsevol cosa servia per lliscar per la neu, en la què les novetats principals eren trucar des d'una cabina telefònica o pujar i baixar dels primers ascensors, i la gran festa anual, la matança del porc, durant la qual es reunien familiars i veïns.

La Lali va estudiar a l'escola espanyola d'Encamp perquè allà exercia la tieta, malgrat que la tradició familiar estava marcada pel sistema francès.

Quan va finalitzar els estudis primaris, va continuar el batxillerat a les monges i en acabar va decidir posar-se a treballar al Quart d'Andorra la Vella. Però la feina no li agradava i va començar estudis de Turisme a Barcelona. Però un estiu coneix Lídia Armengol als esplais de Sant Julià i li canvia la vida per sempre. Armengol l'anima a presentar-se als examens oficials de català i a fer magisteri, descobrint en l'ensenyament la seva autèntica vocació.

Així, entra com a mestra al grup de docents de l'anomenada formació andorrana que s'impartia als escolars dels sistemes espanyols i francès per donar a conèixer la llengua i la història del país, i impulsada precisament per Lídia Armengol, fins que es crea l'Escola Andorrana de la què forma part des de l'inici.

La seva trajectòria professional està, per tant, directament lligada a l'escola del país, una activitat que l'emociona i l'apassiona a parts iguals. I sempre amb els més petits. Segons diu, aquesta faceta la connecta "amb la meva part de nena", aquella que "no és hipòcrita sinó autèntica".

Ampliar

De sempre s'interessa per les qüestions socials, participa en la Unió Pro-turisme d'Encamp organitzant activitats, sobretot pels nens i el jovent, i és que, segons diu, a casa seva "hem intentat ajudar a tothom que ho ha necessitat". La padrina es partia el pa amb qui ho demanava i la mare donava de menjar a persones soles i desvalgudes tot sovint.

També s'interessa molt per les persones grans, li agrada molt escoltar-les i recuperar la seva memòria. Aquesta inquietud la va portar a participar juntament amb Montserrat Ronchera a la redacció d'un llibre cabdal, Dones d'Andorra, tot un referent sobre la història de les dones andorranes de principis del segle XX, les que havien viscut les més importants transformacions econòmiques i socials del país. Entrevista una vintena d'elles durant més d'un any. "Es van esplaiar el què van voler" assegura. El resultat és un llibre amb testimonis en primera persona i amb el llenguatge d'aquelles dones que retraten un passat molt dur i difícil.

Considera que caldria fer una segona versió de l'obra amb les veus de les que van arribar de fora en la mateixa època, moltes d'elles filles de refugiats polítics, per completar la història recent de les dones del país.

Lali Garcia Puy ha estat la tercera protagonista de la setena temporada de Amb Veu de Dona, que compta amb el suport del Govern d'Andorra i amb el patrocini d'Andorra Telecom.