Lydia Magallon: "Les dones tenim una forma diferent de governar"

Andorra la Vella

A Lydia Magallon no li agrada especialment que la reconeguin com un referent femení en la política perquè creu que les dones hi han de ser i quantes més, millor.

El fet d'haver estat la primera dona cònsol major al costat de Bibiana Rossa no és un mèrit especial sinó un fenòmen natural que calia que arribés.

Neix el 10 d'octubre del 1960 després d'una forta nevada en una casa que ja no existeix a l'avinguda Carlemany, just davant de l'antic cinema Valira.

És la filla gran de Bonaventura Magallon i Núria Font, dues persones molt arrelades i estimanes a Escaldes; i neta de la conegudíssima Pereta del Tit, la propietària d'un comerç de queviures històric a la parròquia.

La Lydia guarda uns records molt entranyables de la seva padrina, qui havia acollit refugiats de la Guerra Civil espanyola i qui havia ajudat moltes famílies de la parròquia a no passar gana fiant-los el menjar.

La seva infància la recorda "molt feliç", al costat de la seva germana Anna, amb qui només la separen 12 mesos, jugant pels prats propers a l'antic Monsa on va aprendre a esquiar.

Estudia a les monges d'Escaldes, primer a l'escola de la Peletera i després a la del costat del riu per passar posteriorment al col·legi Janer del què n'és la segona promoció.

Quan acaba el batxillerat marxa a Barcelona a fer magisteri a l'escola Blanquerna i, mentrestant, es forma com a monitora de lleure i els estius els passa a les colònies d'AINA fent pràctiques.

En finalitzar magisteri torna a Andorra i ingressa a l'equip educatiu de la conselleria que dirigeix Roc Rossell (encara no existien els ministeris i tot just s'acabava de crear el Govern) per impulsar un projecte nou i ambiciós: l'Escola Andorrana. Inicialment engega com un tronc comú per impartir classes de català i d'institucions andorranes als alumnes dels dos sistemes educatius però finalment s'acaba convertint en un sistema propi no sense dificultats.

L'etapa inicial de l'Escola Andorrana la Lydia Magallon la recorda amb enyorança, amb uns mestres i uns pares i mares joves i entregats. Va ser l'oportunitat per posar en marxa un model d'escola activa en la què es barrejaven diversos sistemes pedagògics com el Montessori, Freinat o Rosa Sensat. Un model obert i participatiu en el què els infants se situaven al centre.

Durant deu anys participa en la creació i consolidació de l'Escola Andorrana, primer a Ciutats de Valls i posteriorment a Escaldes, però a principis dels anys noranta Marc Forné pensa en ella per nomenar-la Secretaria de Medi Ambient. A proposta del desaparegut Toni Martí, Forné aposta per una persona jove i compromesa i Lydia Magallon accepta el seu primer repte en política.

En aquella etapa, que dura poc més d'un any, impulsa la recollida selectiva i signa el primer conveni d'exportació de residus amb Espanya.

Fins que de nou Martí i el Partit Liberal li confia el lideratge de la llista a Escaldes per a les eleccions comunals del 1995 al costat de Romà Mas. Guanya amb contundència i ho aconsegueix dos mandats seguits. Es converteix al costat de Bibiana Rossa, en la primera dona cònsol major, una fita que, segons diu, "va ser important perquè el paper de la dona no estava suficientment reconegut, quan havia estat el puntal de la família de les cases del país". Creu que va ser imprescindible per posar de relleu la necessitat que les dones accedissin a càrrecs de màxima responsabilitat.

Durant les dues legislatures que va liderar el comú escaldenc, impulsa projectes de gran embergadura que deixen un llegat impressionant: consolida Caldea, urbanitza el Clot d'Emprivat i aconsegueix que el Madriu sigui declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Magallon no es considera un referent perquè creu que "les dones hi hem de ser" perquè "les dones fem política de manera diferent, tenim prioritats diferents de les que tenen els homes" i defensa la teoria que les dones "tenim una forma diferent de governar perquè, per la maternitat, per exemple, tenim una visió del món i de les coses importants diferent de la que tenen els homes".

Però malgrat aquesta convicció, també creu que la política és més ingrata amb les dones. El seu segon mandat és molt convuls i amb molt desgats especialment per les reitències que va provocar la declaració del Madriu com a patrimoni de la humanitat. Els seus propis companys de files li retiren el suport i acaba mandat retirada de la política sobre la què anuncia que no hi tornarà.

"Jo creia profundament que aquesta vall mereixia una protecció especial" afirma. "La natura és la nostra medicina, som natura tot i que no ho volem reconèixer, i l'hem de preservar. I creia profundament en aquesta necessitat" explica. Per això va fer tot el possible perquè el Madriu es convertís en un espai protegit "i si la política no seguia aquesta idea, doncs jo abandonava la política". Afirma que mai més li han proposat formar part de llistes electorals ni cap càrrec públic. Però assegura que ara fa política d'una altra manera: "la política l'entenem malament; no cal estar en un partit polític sinó ser una ciutadà implicat, participatiu i actiu".

Després de l'etapa d'alt càrrec públic es dedica al negoci familiar, una dècada treballant per mantenir-lo obert, donant-li una volta per reconvertir-lo en botiga de productes bio i de quilòmetre zero. Però finalment la va haver de tancar després de quasi un segle. Reconeix que la decisió va ser molt dura per a tota la família. Feia poc que havia obtingut el segell d'excel·lencia de la Cambra de comerç però "aquesta excel·lència no la valorava prou el client local ni el visitant i no es pot lluitar contra l'evidència perquè si no treballes, has de tancar" explica.

Sobre la situació actual del país no s'atreveix a fer-ne una valoració. I pel que fa a la seva contribució en l'avenç de les dones a Andorra, insisteix en què, de ser un referent, seria en el sentit "de no heu de tenir por" per asseverar que les dones "hi hem de ser. Jo hi vaig ser però sense més. I m'agradaria que més dones i més joves anessin per aquest camí".

Lydia Magallon ha estat la tercera protagonista de la sisena temporada de Amb Veu de Dona que compta amb el suport del Govern d'Andorra i el patrocini d'Andorra Telecom.