Francina Pons: "A les dones d'avui les recomano lluitar pels seus somnis"

Andorra la Vella

Francina Pons neix a Andorra la Vella l'any 1955, en ple centre històric, procedent d'una família de forners i pastissers molt coneguda al país.

El Pere i la Paquita inauguren la saga familiar a l'hotel Rosaleda a Encamp i a meitat dels anys 50 s'instal·len definitivament a la capital on obren la primera Espiga d'Or.

La família pràcticament fa vida a la botiga on hi havia el forn. La Francina, des de ben petita, recorda haver treballat al negoci familiar en uns temps en que no hi havia vacances ni dies festius ni descans.

La seva infància és molt senzilla. Fent vida de barri, d'amigues, de sortides als prats d'Andorra la Vella i al Molí del Tobira o a la font del Ribal. Una infància plena de llibertat, sense perills, sense cotxes ni carreteres, i molt rural.

És la petita de quatre germans, tot homes, i aquest fet la marca força, especialment en la seva infància i joventut, ja que s'encarrega de les tasques domèstiques i d'ajudar la mare al forn. Els nois, per exemple, podien anar en bicicleta però ella no perquè estava mal vist.

Va estudiar a les monges d'Andorra la Vella fins els darrers cursos del batxillerat que passa al recent inaugurat col·legi Janer on acaba la secundària. I no continua més enllà perquè havia d'ajudar a la família. D'haver tingut oportunitat d'anar a la universitat li hagués agradat estudiar idiomes.

Aprèn comptabilitat en una acadèmia, estudia anglès i francès, i més endavant català perquè l'ensenyament confessional de l'època era en castellà.

Ampliar

Amb només 20 anys es casa, però és encara menor d'edat, de manera que necessita el permís parental per escrit per poder-ho fer.

Ja casada, decideix no continuar amb el negoci familiar i emprendre un nou camí professional. La Francina és una dona inquieta, de gran cultura i motivada en descobrir nous horitzons. I té la sort que els pares traspassen el negoci al germà gran i ella queda deslliurada de seguir ajudant.

Així, es presenta a un edicte per entrar a la batllia episcopal, a la secció penal, que no supera. Però la casualitat fa que pocs mesos després, una baixa a la vegueria li obri les portes per entrar, poc després, a la batllia i al Tribunal de Corts.

El què inicialment havia de ser una feina temporal de sis mesos es va acabar convertint en 40 anys de trajectòria professional, sempre a la secció penal. Primer com a auxiliar i posteriorment com a secretaria judicial.

En gairebé 40 anys, ha vist de tot. Una feina dura, difícil, complexa i feixuga, que afecta molt directament als drets fonamentals i a la llibertat de les persones i que en alguna ocasió la feia patir de valent. Malgrat no haver fet estudis superiors, no para mai de formar-se. Les ganes d'aprendre son constants. Com a dona inquieta, busca sempre les respostes allà on les pugui trobar. Així, ha fet formacions en drets humans, en dret penal, en convenis internacionals, i en dret andorrà. I ha viscut en primera persona tota la transformació del sistema judicial fruit del procés constituent. Reconeix que els primers anys posteriors a l'aprovació de la Carta Magna van ser "molt durs i complicats". La "pluja de lleis, de canvis, d'ubicació i de batlles" va ser constant. I és que quan la Francina comença a la batllia, el 1977, només hi havia dos batlles episcopals i dos francesos, i avui n'hi ha una 20 i encara en falten. Un canvi que qualifica "de molt brusc" en molts pocs anys que van requerir d'una capacitat d'adaptació enorme.

En 40 anys, ha vist de tot perquè "a la secció penal veus la part negativa de la societat", "coses que ni t'imagines, tot i que Andorra no té els index de criminalitat de fora". Però hi és, i a nivell personal "va afectant, perquè les decisions afecten persones, i encara que intentes posar-te una cuirassa, et portes els problemes a casa i és delicat".

Un entorn laboral molt masculí però que està canviant i molt els darrers anys. "Poc a poc, les dones aniran arribant a totes les esferes del poder judicial, com està passant al mon educatiu, sanitari o econòmic" diu. I anirà arribant "perquè no queda una altra".

El cas més colpidor per a la Francina va ser l'accident del Monsa amb 9 persones mortes i desenes de greument ferides. "Em va tocar molt a fons, per mi va representar un abans i un després" explica.

Els aiguats del 1982 també van ser molt impactants i durs: "quan has de tractar amb els familiars, que no saben què ha passat, t'acaba afectant". També recorda l'accident de la pedrera de la Massana i la mort per intoxicació per monòxid de carboni d'una parella jove en uns antics garatges prefabricats on avui hi ha l'edifici administratiu del Govern.

Arriba a la investigació històrica per casualitat. La seva feina era força complicada i dura perquè "la gent no va contenta a la batllia". Necessitava abstreure's. I la forma de fer-ho va ser amb les manualitats. Primer, creant quadres de flors premsades i posteriorment amb la pintura a l'aquarel·la. I va ser així quan va començar a buscar a fotografies de l'antic Molí de Tobira per intentar pintar-lo.

Un molí que es va enderrocar el 1972 i sobre el qual no hi havia ni una sola imatge. Va buscar a la Biblioteca Nacional, a diferents arxius, i ni rastre. En aquesta recerca, es troba Isabel de la Parte, etnògrafa i directora de Patrimoni Cultural. De la Parte la va animar a buscar i a documentar-se als arxius Nacional i dels comuns. En tot aquest procés, topa amb els darrers moliners del Tobira i començar a engrescar-se. Del Molí del Tobira, en va trobar un altre, i un altre, i un altre, fins arribar a documentar més de 70 arreu del país en una tasca de més de 14 anys.

Ampliar

El millor de l'experiència per a la Francina van ser les vivències de les persones. Gent, sovint molt gran, de pagès, que li explicava els seus records i les seves memòries. Gràcies a aquestes vivències ha pogut reconstruir un patrimoni que fins ara no s'havia documentat.

Per altra banda, i malgrat viure en un entorn molt polític, mai no ha volgut dedicar-s'hi. Prefereix treballar des de l'activisme cultural per millorar les condicions de vida de les persones. I en aquesta tasca, creu que no es protegeix prou el nostre patrimoni i per aquesta raó, ha decidit implicar-se amb Velles Cases Andorranes.

Ampliar

Com a dona lluitadora, feta a ella mateixa, constant i perseverant, recomana a les més joves "lluitar pels seus somnis" i no deixar-se influenciar pel "no pots".

Francina Pons ha estat la segona protagonista de la sisena temporada de 'Amb Veu de Dona', la sèrie dedicada al talent femení que compta amb el suport del Govern d'Andorra i amb el patrocini d'Andorra Telecom.