Mariona González: "Reclamo a la dona que arriba a càrrecs de responsabilitat que se'n recordi del què li ha costat"

Andorra la Vella

Mariona González es defineix com una dona feta a ella mateixa. Inquieta, autodidacta, coherent i molt solidària, es considera una idealista malgrat haver arribat ja als 65 anys. Neix al barri de la Creu Alta de Sabadell el 1957 procedent d'una modesta família treballadora. El seu pare, originari de Sevilla, es dedicava a instal·lar pals de telèfons per tot Espanya mentre que la mare, nascuda a Andorra d'una família d'Albacete que va aterrar al país pels treballs de FHASA, era modista.

La mort del pare en un accident laboral quan ella té molt curta edat obliga mare i filla a desplaçar-se fins a Andorra per residir a casa dels avis materns, a l'avinguda Carlemany, a Escaldes. De la família paterna no en va saber mai res.

La seva infància va ser molt feliç tot i que "curteta de diners". Segons explica, aprofitaven tot: la roba, les sabates, les tovalloles o els llençols, gràcies a l'experiència de la mare com a modista, qui durant molts anys va treballar pel sastre d'Escaldes.

Inicialment, cursa estudis a les monges però ella mateixa demana el canvi al sistema francès perquè "em feien resar molt i feien moltes diferències".

Al francès arriba fins l'etapa obligatòria, als 14 anys i, per la situació econòmica de la família, no continua estudis superiors i es posa a treballar. Primer en una sastreria i posteriorment en una impremta, fent tasques administratives, on va aprendre molt gràcies a la seva gran habilitat per adquirir coneixements nous.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Es casa molt jove, amb 19 anys, perquè "eren altres temps; la meva mare era molt estricta amb els horaris i amb les relacions; no podíem sortir de cap de setmana sols, ni fins a molt tard de nit, i per tenir més llibertat, quan el meu home va acabar els estudis vam decidir casar-nos". El seu matrimoni amb Jaume Sabaté (fill d'exiliat republicà i d'una andorrana de "soca" de la Massana) dura fins avui, gairebé 50 anys després, formant un tàndem perfecte.

Ampliar

Cerrar

Mariona González pren ràpidament consciència social. Va notar molt les diferències en carns pròpies des de ben petita: "Escaldes me l'estimo molt, és on he passat la meva infància i part de la meva joventut però era una societat petita i tu et dius González, ets orfe de pare, vens de fora i no tens diners i això marca molt". Com a exemple, explica que un cop els nens i nenes de la seva classe van decidir fer un regal a la seva mestra, que era la coneguda Madame Pi, i no li van dir res perquè pensaven que no hi podria contribuir. Fets que queden gravats a foc.

Consciència política des de molt jove

De seguida va tenir clar que participaria en política. Tant és així que des de molt jove tenia decidit que si a Andorra es fundava un partit socialista ella s'hi afiliaria.

Pren contacte directe amb les diferències socials treballant a la CASS, on hi entra molt jove per edicte. Inicialment està de cara al públic i allà coneix molts casos colpidors. Recorda amb especial nostàlgia i tristesa la situació d'alguns infants que s'havien de tractar a Sant Joan de Déu a Barcelona de càncer infantil, alguns dels quals no el van superar i dels qui recorda perfectament els seus noms. Ella acabava de tenir una filla i la situació l'afectava encara més. A la CASS desenvolupa gran part de la seva carrera professional, durant gairebé 40 anys.

El seu aterratge a la política no és casual. No prové de la proposta de ningú. Ho decideix personalment quan es constitueix el PS. "Vaig esperar un any a què fos un projecte seriós i consolidat i passat un any vaig enviar la meva afiliació per fax". No coneixia ningú ni tenia amistat amb ningú. Comença, per tant, com una afiliada de base, participant molt activament en totes les reunions i comissions, "amb molta il·lusió", convençuda que els partits polítics són "la millor forma de representació democràtica en política, encara que no siguin perfectes". Tres anys després, de la mà de Francesc Casals, amb qui entaula una gran amistat, és nomenada presidenta del partit, la primera dona en aconseguir-ho, i una pionera al país al costat d'Isabel Lozano. "En aquell moment no vaig pensar que era una pionera; simplement em va agradar el projecte d'executiva i de línies ideològiques que plantejava en Cisco i no en vaig dubtar".

El seu nomenament no va estar exempt de retitències i fins i tot, de masclisme. "Un militant de Sant Julià em va dir a la meva cara que hi havia dones més preparades que jo per ocupar el càrrec i que a mi no em tocava" explica. Però a la Mariona González no li pesen les paraules a la boca i va respondre al militant en qüestió que "segurament hi havia dones més preparades i que ho mereixien més però en Cisco Casals m'ho va proposar a mi perquè hi confiava".

A més de presidenta del PS, Mariona González va ser consellera general tres legislatures, gairebé 14 anys. En aquesta llarga etapa política també va ser secretària de Sindicatura i vicepresidenta del grup parlamentari.

Més de dues dècades d'activitat parlamentària

L'activitat parlamentària li va aportar una enorme satisfacció, és l'epata més feliç de la seva vida malgrat no aconseguir aprovar tots els projectes que hagués volgut. De la seva llarga trajectòria remarca l'aprovació per consens de dos importants lleis com la reforma de la seguretat social i la primera llei integral contra la violència de gènere. A més, l'any 2013 és l'encarregada de defensar la proposició de llei per a la despenalització de l'avortament.

Ampliar

Cerrar

"Per mi, l'etapa del Consell ha representat com fer dues carreres universitàries; he après molt, he gaudit molt, m'he sentit molt satisfeta per contribuir a millorar el meu país" explica. I de la política destaca, com a part positiva, "els grans amics que he aconseguit", i com a negativa, "comprovar en primera persona que no tothom defensa interessos legítims ni l'interès general".

Lluita contra la depressió

L'any 2011 la seva vida fa un gir radical. Pateix una depressió major que la manté durant quatre anys en tractament psiquiàtric. "Encara avui desconeixem el detonant", creu que pot ser "químic" però també psicològic, "com una bossa carregada en la què de cop ja no hi cap res més i rebenta".

Enfrontar-se a una malaltia mental la posa de nou davant el mirall: "les malalties mentals a Andorra no tenen el suport econòmic necessari i encara pateixen un gran estigma social" indica. I afegeix: "es tracta d'un problema de salut pública perquè afecta persones de totes les edats i estrats socials".

Creu que fer-ho públic pot ajudar a d'altres persones a sortir-ne i a que la societat prengui consciència de la necessitat de dotar de més recursos el sistema sanitari per pal·liar-les i trencar així els estigmes.

Ampliar

Cerrar

Pel que fa al paper de les dones en societat, Mariona González és molt clara: "jo reclamo a totes les dones que arriben a ocupar càrrecs de responsabilitat que se'n recordin del què els hi ha costat arribar-hi, que no facin un pas al costat i que tinguin una manera de fer femenina, sense copiar els clixés masculins". No creu que estiguem lluny de veure la primera dona com a cap de Govern però matisa: "jo soc feminista i estic a favor de la igualtat i la paritat però segons quina dona es presenti a cap de Govern potser no la votaria perquè hi ha dones que a mi no em representen".

Ampliar

Cerrar

Mariona González ha estat la quarta protagonista de la present temporada de Amb Veu de Dona, una sèrie que compta amb el suport del Govern d'Andorra i amb el patrocini d'Andorra Telecom.