Selecciona tu emisora

Ir a la emisora
PerfilDesconecta
Buscar noticias o podcast

Maria Dolors Agràs: "Ara hi ha més sensibilitat per promoure l'atletisme femení"

La veterana jutge internacional repassa la seva trajectòria al tercer capítol de la cinquena temporada de "Amb Veu de Dona"

Maria Dolors Agràs durant l'entrevista de 'Amb Veu de Dona' als estudis de SER Andorra.

Maria Dolors Agràs durant l'entrevista de 'Amb Veu de Dona' als estudis de SER Andorra.

Andorra la Vella

Maria Dolors Agràs destaca per dues coses: la blavor intensa dels seus ulls i la seva coherència i seriositat. Malgrat ser clau en el desenvolupament de l'esport femení al país, ha passat força desapercebuda i en silenci, segurament a causa del seu caràcter modest i discret.

Però Maria Dolors Agràs és una pionera tant en el món de l'esquí com en el món de l'atletisme. Va ser, al costat de la seva germana bessona Maria Jesús, la primera dona en competir per Andorra en esquí alpí, dins i fora de les nostres fronteres, quan encara no existia el Comitè Olímpic Andorrà o la Federació Andorrana d'Esquí. I uns anys més tard, i també al costat de la seva germana, va ser la primera dona en exercir de jutge àrbitre d'atletisme, nacional i internacional.

Neix l'11 de novembre del 1948 a Escaldes, a sobre del conegut restaurant de La Paella, fruit del matrimoni entre Maria Dolors Figa i Pere Agràs. La parella, provinent de Barcelona, es va establir a Andorra en acabar la guerra civil espanyola a la recerca de millors oportunitats laborals. Tots dos són uns apassionats de la muntanya i de la neu i autèntics pioners en la pràctica de l'esquí. Pere Agràs funda l'Esquí Club d'Andorra, i Maria Dolors Figa és de les primeres dones en practicar l'esquí alpí al país quan encara no existien ni remuntadors ni pistes. "Pujaven caminant des d'Encamp fins el port d'Envalira i baixaven esquiant" explica Agràs.

La seva va ser una infància feliç, molt vinculada a l'esquí, la muntanya i la neu. De fet, les dues germanes van aprendre primer a esquiar que a caminar i així ho testimonien diverses fotografies familiars. Amb 14 anys, les dues bessones debuten en competició alpina, sent les primeres noies andorranes en fer-ho. Participen en proves de descens a La Molina, Val-d'Isère, Alpe d'Huez, la Vall d'Aran i a Andorra. Guanyen diversos trofeus i per aquest motiu reben l'apel·latiu de les germanes Goitschel andorranes, en similitud a dues germanes esquiadores franceses de gran renom a l'època. La Maria Dolors conserva un gran record d'aquesta etapa perquè li va permetre "sortir fora, viatjar i fer amistats".

Maria Dolors Agràs i la seva germana Maria Jesús a la neu de ben petites.

Maria Dolors Agràs i la seva germana Maria Jesús a la neu de ben petites. / Família López Agràs

Maria Dolors Agràs i la seva germana Maria Jesús a la neu de ben petites.

Maria Dolors Agràs i la seva germana Maria Jesús a la neu de ben petites. / Família López Agràs

Maria Dolors Agràs també recorda amb molt d'afecte la seva etapa d'estudiant, primer a Escaldes per cursar la primària, i posteriorment a la Seu d'Urgell, a l'internat de les monges on fa el batxillerat i s'especialitza en professora de música. "Va ser una etapa molt maca. Ens agradava molt anar a l'escola. Hi havia moltes nenes, feien moltes activitats i sortides i ens ho passàvem molt bé" explica.

Amb vint anys torna a ser una pionera en ser la primera dona monitora d'esquí. Supera les proves de la primera promoció de monitors del país, al Pas de la Casa, amb uns instructors francesos i després d'un mes de formació. I inicia la seva activitat a Grau Roig on hi serà fins a la seva jubilació. Més de 40 anys dedicada al món de l'esquí, amb un munt d'anècdotes curioses per explicar. Una d'elles va ser aconseguir fer esquiar la dona de Francesc Viladomat que odiava la neu.

Malgrat ser de les poques dones monitores a l'inici, no va sentir discriminació ni masclisme. "La resta de monitors ens tenien molt mimades, i és cert que sempre hi ha algú amb reticències pel fet de ser dones, però com era bona monitora, se li va passar de seguida" diu.

Maria Dolors Agràs en un descens a La Molina, a meitat dels anys seixanta.

Maria Dolors Agràs en un descens a La Molina, a meitat dels anys seixanta. / Família López Agràs

Maria Dolors Agràs en un descens a La Molina, a meitat dels anys seixanta.

Maria Dolors Agràs en un descens a La Molina, a meitat dels anys seixanta. / Família López Agràs

Les dures condicions de l'època, amb equipacions menys preparades que les d'avui, fred, vent i neu sovint, no van fer desistir la Maria Dolors de deixar d'ensenyar petits i grans a esquiar.

Maria Dolors Agràs al podi després d'una competició a Andorra.

Maria Dolors Agràs al podi després d'una competició a Andorra.

Maria Dolors Agràs al podi després d'una competició a Andorra.

Maria Dolors Agràs al podi després d'una competició a Andorra.

Pas a l'atletisme

De l'esquí salta a l'atletisme als anys vuitanta per casualitat. Fills i nebots comencen a pràcticar aquest esport coincidint amb la creació del Club Atletisme Valls d'Andorra. De seguir els infants, un grup de pares i mares decideixen formar-se com a jutges perquè a Andorra no n'hi havia i no es podien fer les lligues locals.

Així doncs, i per permetre que els joves poguessin competir al seu país, Maria Dolors Agràs de nou amb la seva germana Maria Jesús, es treuen el títol de jutge territorial a Lleida. Això permet que es puguin començar a fer les lligues a l'Estadi Comunal i ajuden a la progressió de l'atletisme d'alt nivell al país.

Posteriorment, Maria Dolors Agràs es treu el títol de jutge nacional i internacional i això li permet participar als jocs dels petits estats i als Jocs Olímpics de Barcelona 92, un dels reptes més importants de la seva trajectòria en l'atletisme.

Maria Dolors Agràs fent de jutge a la prova de marxa dels JJOO de Barcelona 92

Maria Dolors Agràs fent de jutge a la prova de marxa dels JJOO de Barcelona 92

Maria Dolors Agràs fent de jutge a la prova de marxa dels JJOO de Barcelona 92

Maria Dolors Agràs fent de jutge a la prova de marxa dels JJOO de Barcelona 92

"El comitè nacional de jutges de Madrid ens va cridar perquè els interessava molt que parléssim francès" i així va arribar la gran oportunitat per a Agràs. Durant tres setmanes es van allotjar a la vila olímpica on "hi havia juerga cada dia", una experiència inoblidable i molt intensa. Maria Dolors Agràs va exercir a la cambra de requeriments, a les proves de marxa i a la mitja marató.

A més dels jocs dels petits estats i dels jocs de Barcelona, Agràs també ha exercit de jutge als campionats europeus de policies i bombers, a les lligues catalanes a Andorra i al cros internacional.

Creu que l'estat de salut de l'atletisme andorrà és molt bo, especialment el femení, destacant la gran progressió d'algunes de les noies de la federació com Duna Viñals, Aina Cinca o Xenia Mourelo. I afirma que "ara hi ha més sensibilitat per promoure l'atletisme femení". En canvi es mostra força crítica amb l'estat de l'Estadi Comunal que no permet el desenvolupament d'altres disciplines com per exemple els salts i els llançaments en haver desaparegut la gàbia. "Els llançaments s'han de fer a Engolasters en un lloc que no és gens apropiat". Creu també que falten saltadors i que caldria impulsar aquesta disciplina amb entrenadors especialitzats que ara mateix manquen a la federació.

Com a jutge, la seva disciplina preferida són els concursos, especialment els llançaments. I malgrat que per edat ja no podrà per fer de jutge àrbitre als jocs dels petits estats d'Andorra del 2025 (l'edat límit que marca la federació internacional és de 75 anys), sí la veurem donant suport i ajudant a la cambra de requeriments o en els lliuraments de dorsals.

Maria Dolors Agràs va rebre el passat mes d'octubre el premi de lideratge femení de la Federació europea d'atletisme, un reconeixement que l'emociona i agraeix: "em vaig sentir molt emocionada i em va fer molta, molta il·lusió; no m'ho esperava". També va rebre el premi honorífic de la FAA a la seva trajectòria de més de 40 anys de jutge d'atletisme. I ha estat la tercera protagonista de la sèrie "Amb Veu de Dona" d'aquesta cinquena temporada que compta amb el suport del Govern d'Andorra i el patrocini d'Andorra Telecom.

Marisol Fuentes Pérez

Marisol Fuentes Pérez

Periodista llicenciada per la UAB. Des del 2007, directora de Ràdio SER Principat d’Andorra, emissora...

 

Directo

  • Cadena SER

  •  
Últimos programas

Estas escuchando

Hora 14
Crónica 24/7

1x24: Ser o no Ser

23/08/2024 - 01:38:13

Ir al podcast

Noticias en 3′

  •  
Noticias en 3′
Últimos programas

Otros episodios

Cualquier tiempo pasado fue anterior

Tu audio se ha acabado.
Te redirigiremos al directo.

5 "

Compartir