I tu més

Valencia

I tu més

No és un mal d'ara. Una ullada al diari de sessions de les Corts i trobaríem intervencions, de representants de tots els partits, de vergonya. Paraules molt grosses. Tant que tot i que defenien, pot ser, raons perdien la raó. El dijous fou un dia més d'eixos en les Corts. Un dia més l'hemicicle convertit en pati d'escola amb un tot seguit d'eixa forma d'entendre la política basada en l'insult i el "i tu més". Tots perdent la raó. Tots. I damunt amb algunes declaracions amb un toc misogin. "La mano que mece la cuna", la mà d'una dona manipulant un home... conceptes que tenen una càrrega "matxirula" important. O qui digué això no veu dia si dia també com és objectiu de pressions i li menegen la cadira? Per cert, dones i homes. Pensàvem alguns que de la pandèmia trauríem alguna cosa en positiu. Moments hem tingut durant la llarga pandèmia de tots a una. De deixar a soles al radical que no vol remar en la direcció que toca i que és una... només una. Però no, ara toca mirar-se el melic, perdent les formes i les raons i oblidant milers de morts. Vergonya, senyors (i senyores), vergonya.