Desconfiar de la política

Valencia

Desconfiar de la política

La política, si fos un art (jo sincerament no crec que ho siga), seria l'art de dir una cosa i la contrària. Per exemple, arriba la presidenta popular de Madrid i en la seua línia d'anar per altre camí diu que per què no vacunar als cambrers ja i obri la mà i autoritza no quatre, sis, en les taules de bars i restaurants... Que els experts diuen que cal tancar la mà, ella l'obri. I de pas posa en un problema als seus... Arriba Feijóo i diu que no toca... després intenta suavitzar la cosa. Altres populars directament prenen altres polítiques en les seues comunitats... Vaja, l'evidència. Total, que li preguntes a la presidenta del PP d'ací i fa equilibris. Que depèn de la situació de cada comunitat, que Diaz Ayuso combina sanitat i economia, que els socialistes no... Vaja, que si ho diu el del partit contrari mal, però si l'animalada, perquè el que pretén Diaz Ayuso ho és, és del partit propi toca justificar... Ja dic, si fos un art, la política seria la de dir una cosa i la contrària. Però no és un art i si és qui posa les regles del joc... Amb actituds com eixes és fàcil esbrinar perquè cada dia més gent desconfia de la política.