Felissa Domingo: "calen més dones al món de la cultura"
L'activista cultural, premi Àgora el 2019, és la quarta protagonista de la sèrie aquesta temporada
Amb veu de dona. Capítol 4. 3ª Temporada. Felissa Domingo
35:21
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Andorra la Vella
Felissa Domingo és coneguda, sobretot, per la seva intensa participació en entitats culturals del país. Des de la Unió Proturisme d’Escaldes i fins al Cineclub de les Valls, passant pel Cercle de les Arts i de les Lletres o pel Centre de la Cultura Catalana, entre d’altres.
Al llarg de tres dècades ha estat vinculada a l’associacionisme cultural amb molta dedicació i grans dosis d’altruïsme, cosa que li va valdre el premi Àgora al 2019.
Però pocs saben que Felissa Domingo ha fet de tot i ha estat de tot: estraperlista amb el seu pare, emprenedora dues vegades, comptable, representant de productes diversos, venedora, i secretària als anys daurats de Ràdio Andorra.
La Felissa és una dona feta a sí mateixa, com moltes dones de la seva generació. Inquieta, curiosa, activa i molt hàbil, ha sabut sempre salvar les dificultats.
Neix el 7 de novembre del 1939 a Barcelona, d’una mare soltera que perd la seva parella durant la guerra civil espanyola sense que haguessin tingut temps de casar-se. Malgrat que la mare, embarassada, fuig d’Espanya i acaba al camp de refugiats d’Argelés, decideix tornar a Barcelona en veure les lamentables condicions de vida que hi havia.
Allà passa penúries de tota mena per sobreviure i criar la Felissa. Treballa de peixetera, mandonguera, minyona, entre d’altres, per tirar endavant en els pitjors anys de la postguerra. El 1943 coneix un jove molt eixerit i “faldiller” i s’acaben casant. En Pep és mecànic de professió, espavilat i hàbil, que s’enrola amb 16 anys amb l’exercit republicà però en acabar la guerra, a la frontera, es passa al bàndol franquista per evitar acabar en un camp de refugiats.
En Pep també fa de tot durant els anys més durs de la fam a Espanya: estraperlista, mecànic, xòfer i tot el què fos necessari per tirar endavant.
A meitat dels anys 40, el pare de la Felissa coneix un conegut contrabandista andorrà, Manel "El Negre", per a qui comença a treballar de xòfer transportant de contraban caballs, blat, cafè, sucre, vainilla, motors de cotxes i camions i en els anys del niló, peces de roba i teles a Barcelona.
Tenia la ruta ben marcada i assenyalada gràcies als soborns que donava als guàrdies civils.
La Felissa també va participar en aquells anys en el contraban, amagant al seu cos robes de niló, seda i altres teixits.
“Nosaltres no hem passat mai gana” explica;“els meus pares van fer de tot per tirar endavant” afegeix.
El 1948 es traslladen a Andorra després que el pare passés un breu període de temps ingressat a la presó de Cervera per contraban. La família s’instal·la a Escaldes on el pare exerceix de xòfer per diversos grans empresaris del país (Fité i Pintat sobretot) i la mare treballa de peixetera per a la Pereta del Tit.
La Felissa comença a l’escola francesa els estudis primaris, una etapa que recorda agredolça.“Avui li diem bulling; aleshores era mala llet; les nenes andorranes no ens volíem, ni als de dalt ni als de baix, i ens feien la guitza; jo sempre he tingut un caràcter molt fort i m’hi tornava; a més d’una la vaig tirar a terre d’un cop de puny”. No obstant, l’ensenyament francès li va obrir moltes portes, i gràcies al domini de l’idioma, va aconseguir llaurar-se una professió.
Amb només tretze anys entra a treballar a Ràdio Andorra com a secretària. Hi va ser fins el 1960, sent testimoni principal dels anys daurats de l’emissora. Allà coincideix amb Agustí Pifarré, Anna Doladé, Roser Zanuy, Montserrat Rodríguez-Escalona i Carmen del Monte, la gran locutora d’aquells anys.
“Guanyava 400 pessetes que venien molt bé a casa meva” explica. Primer era la noia dels encàrrecs, posteriorment secretària i finalment responsable de cobraments del club del radioient. Però al 1960, juntament amb d’altres secretàries de l’emissora, plega després d’exigir un sou més elevat.
El 1960, quan Andorra tot just començava a situar-se en el mapa del turisme europeu, Felissa Domingo, amb només vint anys, decideix obrir un negoci propi. “Vaig cometre la bogeria més gran de la meva vida”. Obre una gestoria, aprofitant una habitació del domicili familiar a la plaça Coprínceps d’Escaldes, dedicada a la col·locació de persones (cambrers, dependentes, etc.), procedents sobretot d’Espanya i que buscaven feina. També va començar amb la representació de productes. “Me’n sortia força bé” explica però finalment el negoci fracassa. “La falta d’experiència al costat de tenir un personal poc qualificat van ser els motius que no funcionés”.
El 1968 fa un gran salt a la seva vida i marxa a França, i en concret a París. I ho fa perquè “em vaig enamorar d’un home casat”. La seva parella, impressor de professió, troba feina al centre de França i ella a la Mazda de París. Però no arriba a incorporar-s’hi perquè coincideix amb l’esclat del Maig francès.“M’havia d’incorporar l’1 de maig del 1968 però no va poder ser. Em vaig quedar tot el mes en un apartament a prop de Montparnasse esperant fent-ho. No es podia sortir al carrer per les manifestacions i els gasos llacrimògens; estàvem confinats”. Així que finalment, l’1 de juny del 1968 es trasllada al centre del país on el seu martit havia trobat feina i s’instal·len durant un parell d’anys.
Finalment, a principis dels anys 70 torna a Andorra perquè la seva filla, nascuda a França, emmalalteix d’asma.
A Andorra desenvolupa diverses feines, totes relacionades amb l’administració i la comptabilitat. Entre elles a l’ESSO on aprén a dominar els primers ordinadors.
Viu en primera persona els aiguats del 1982. I la mort del seu amic Amadeu Rossell.
A finals de la dècada dels 80 comença la seva relació amb el món cultural i en concret amb la Unió Proturisme d’Escaldes on entra de tresorera. L’entitat, a punt de desaparèixer pels importants deutes que arrossegava, se salva gràcies al pla de viabilitat que Felissa Domingo dissenya. En paral·lel també entra a formar part del Cercle de les Arts i de les Lletres, a la Federació de fotografia i a Velles Cases Andorranes. Posteriorment participa en la creació del Centre de la cultura catalana i del Cineclub de les Valls, entitats de la què encara n’és membre.
La seva participació ha estat discreta, a l’ombra, mai al davant. No obstant es considera una activista cultural i així li va reconèixer Àgora el 2019.
Sobre la situació de les dones en l’àmbit cultural creu que està poc reconeguda i que calen més dones tant a les entitats com en el camp de la creació. “Quan jo vaig començar, no hi havia cap dona a les juntes de les associacions culturals; ara n’hi ha més però crec que hem avançat poc” explica.
Es lamenta que hi hagi poc relleu al capdavant de les entitats i critica molt durament que la cultura tingui tant poc pressupost.
Felissa Domingo ha estat la quarta protagonista de la sèrie Amb Veu de Dona que repassa a través d’entrevistes íntimes i personals la historia recent del país des d’una perspectiva de gènere. I compta amb el suport del Govern d’Andorra i el patrocini d’Andorra Telecom.
