Yvette Groslimond: "he tingut una vida molt curiosa"
L'expropietària de l'hotel Rosaleda, de 90 anys, enceta la tercera temporada de la sèrie d'entrevistes a dones rellevants del país
Amb veu de dona. Capítol 1. 3 Temporada. Yvette Groslimond
34:11
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Andorra la Vella
Yvette Groslimond reconeix haver tingut "una vida molt curiosa". Vida que als seus 90 anys repassa aquest dilluns al primer capítol de la tercera temporada d'Amb veu de dona, conduïda per Marisol Fuentes.
Groslimond va néixer el 1930 en un petit poble de la Suïssa francesa. És la gran de quatre germans d'una família molt acomodada.
La seva infància va ser molt feliç però es trunca amb la mort sobtada de la seva mare quan només tenia 9 anys i mig.
Va tenir la sort de rebre una educació refinada, completada amb idiomes i piano, instrument pel qual demostra grans habilitats.
Aprèn alemany i anglès i viatja sovint a Basilea on té família. L'alemany era un idioma altament valorat als anys 30 al centre d'Europa.
La Segona Guerra Mundial la sorprèn en plena joventut, quan justament volia iniciar estudis de piano i esdevenir artista. Així ingressa a l'institut de Laussana per fer els estudis secundaris i el batxillerat.
El seu pare contrau matrimoni amb una jove italiana i l'ambient familiar s'enrareix. La relació amb la madastra esdevé agra i per aquesta raó Yvette Groslimond comença a viatjar per escapar d'un entorn familiar hostil. "Era una dona molt atractiva però amb un caràcter horrorós i, a més, ens tractava malament". Per escapar de la madrastra, marxa tots els caps de setmana a diferents punts del país, i molt especialment a Basilea, on l'acullen els seus oncles, també molt ben posicionats i amb gran formació acadèmica.
Amb només 18 anys, Yvette Groslimond es trasllada a Alemanya per buscar feina i millorar el seu alemany. Tot just havia finalitzat els seus estudis universitaris en comerç a Laussana. La seva intenció: veure món.
En arribar a Düsseldorf, es troba un país devastat per la guerra i amb cartilles de racionament. Els primers mesos rep diners del seu pare però aviat es posa a treballar. Primer dóna classes de francès i després aconsegueix una feina pel govern federal sobre importació i exportació.
A Alemanya s'hi està tres anys fins que una amiga que treballa de traductora per a Nacions Unides a Ginebra la convida a visitar Espanya on hi va per aprendre l'idioma. Són els primers anys de la dècada dels 50 del segle passat.
De nou, deixa una vida estable i acomodada per viatjar i veure món. I s'instal·la a Barcelona. Pocs mesos més tard coneix en Pere Puigsobirà, un important empresari català, casat i amb fills. El què s'inicia com una amistat, acaba en relació de parella.
Pere Puigsobirà deixa la seva dona i s'instal·la a Andorra amb Yvette Groslimond qui s'encarrega de gestonar l'hotel Rosaleda, un establiment que el pare de Puigsobirà havia construït anys abans a Encamp.
Groslimond assegura que va trobar Barcelona "molt poc avançada". Però el contrast amb Andorra va ser del tot brutal: "la carretera arribava just al Rosaleda; pràcticament ningú sabia llegir o escriure; no hi havia telèfon, un dels primers, el nostre; es passava per una operadora i de vegades l'havíem d'anar a buscar perquè ens passés la trucada" explica.
Una de les coses que més la va sorprendre en arribar a Encamp va ser veure les dones rentar la roba a la llera del riu: "vestides de negre fins a dalt, agenollades en ple hivern, rentaven directament al riu; em vaig quedar amb la boca oberta" indica.
Els anys del Rosaleda van ser molt interessants. I és que l'establiment, que feia la temporada d'estiu, rebia clients de molt alt poder adquisitiu procedents d'Espanya, França, Sudamèrica i fins i tot d'Àustria. "Vam tenir membres de la família reial austríaca" detalla. Un glamour que contrastava amb l'encara societat rural de l'època.
L'hotel va obrir la primera sala de festes al país on hi havia espectacles en directe de flamenc, ball amb orquestra i un pianista de forma permanent. Fins i tot va tenir la primera piscina climatitzada.
No obstant, Yvette Groslimond vol continuar viatjant i no perdre l'oportunitat d'emprendre d'altres negocis. Així, quan neix la seva primera filla, es trasllada a Ginebra on aconsegueix la representació d'una gran firma de rellotges suïssa. Obre una botiga a la Diagonal de Barcelona i passa la setmana a la capital catalana i els caps de setmana a Andorra, al Rosaleda. A més, continua viatjant per tot el món, sola o amb la seva parella.
Als anys seixanta també impulsa amb el seu marit el telecabina d'Engolasters. "Jo era qui parlava alemany a la família i ens vam desplaçar a Suïssa a comprar les cabines. Vaig fer jo tota l'operació". La construcció del giny no va ser fàcil perque no hi havia accés rodat a Engolasters. Van haver de pujar el material per fer l'estació d'arribada en rucs. Però la iniciativa va ser molt sonada i durant molts anys, una de les grans atraccions turístiques del país.
Yvette Groslimond ha treballat tota la seva vida. Fa pocs anys que es va jubilar, sempre vinculada al món del comerç, l'exportació i el turisme.
Ha estat una dona independent i molt ben preparada i assegura que "sóc el sóc gràcies a l'educació que he rebut". Manifesta que l'educació és fonamental per al progrés de les dones.
També té una part artística que ha desenvolupat recentment: fa pintura, escultura i gravat, i recentment ha exposat al comú d'Encamp. També ha reprès el piano.
Una vida intensa, curiosa i avançada a la seva època que ha servit per obrir la primera de la sèrie d'entrevistes a dones rellevants d'Andorra en la tercera temporada d'Amb veu de dona, espai premiat el 2019 amb el premi Pirine de periodisme en categoria audiovisual.
