Elena Sans: "el bàsquet em va donar una llibertat que moltes noies no tenien"
La veterana entrenadora i fundadora del CB Escaldes protagonitza el tercer capítol de la segona temporada d'Amb veu de dona
Amb veu de dona. Capítol 3. Elena Sans
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Andorra la Vella
Elena Sans va néixer el 1948 a Barcelona. Acaba de fer, per tant, 71 anys, dels quals, més de 60 els ha viscut al voltant d'una pilota i una cistella.
El bàsquet ha estat i és la seva vida. De fet ella mateixa es defineix com "una treballadora" d'aquest esport del qual encara no troba el moment de jubilar-se. En un país (Espanya) i una època (la dictadura franquista) en què les dones es formaven per ser esposes i mares, l'Elena trenca tots els estereotips i aconsegueix ser jugadora professional. I això és possible gràcies a una família oberta de mires.
L'Elena es forma al BIM, tota una institució del bàsquet a Barcelona. La seva infantesa la passa al voltant d'una pilota. "Jo per Reis no demanava nines, demanava pilotes" afirma. Perquè comença a jugar amb nens, com no podia ser d'una altra manera.
A l'institut comparteix cantxa amb el tenor Josep Carreras. "Jugàvem al pati i en aquella època encara no despuntava, tot i que ja anava al conservatori" diu l'Elena.
En una època tenyida pel blanc i negre del NODO, l'Elena comença a disputar competicions que promou la secció femenina de la Falange. En moltes ocasions es veu obligada a dur faldilles per jugar atesa la fèrria moral dels clubs, especialment els que depenien d'institucions eclesiàstiques.
L'Elena Sans als inicis del bàsquet femení a Andorra. / Família Drets-Sans
L'Elena Sans als inicis del bàsquet femení a Andorra. / Família Drets-Sans
És també jugant al bàsquet que coneix al seu home, l'Alfons Drets, qui, pel contrari, no practica aquest esport. S'hi suma encantat i l'acompanya a totes les competicions.
Del BIM passa al Picadero, un dels primers clubs que disputen la primera divisió femenina. I passa a ser jugadora "professional" tot i que sense cobrar ni un duro.
L'Elena durant l'acte de presentació de "Pioneres del bàsquet" amb el president del Morabanc Andorra. / BCA
L'Elena durant l'acte de presentació de "Pioneres del bàsquet" amb el president del Morabanc Andorra. / BCA
Jugar al bàsquet li permet viatjar, sortir fora de Catalunya i "tenir una llibertat que les noies de la meva edat no tenien", assegura.
Al voltant d'una pilota neix el seu primer fill i malgrat que en aquella època les dones abandonaven la seva carrera professional quan eren mares, ella decideix continuar-la. "Anava als entrenaments amb la bossa, els caminadors i el nen a coll, en metro; el deixava a la vora de la pista mentre entrenàvem fins que arribava el meu home i se'n feia càrrec" explica. N'és conscient que el seu és un cas excepcional.
Creu que la situació de la dona a l'esport i especialment al bàsquet professional ha millorat tot i que no com es voldria. Contractes draconians pel fet de voler esdevenir mares o les desigualtats salarials són per ella injustes.
Trencadora d'estereotips de mena, l'Elena es converteix a principis dels vuitanta en la primera dona entrenadora amb títol equivalent avui a tècnic de l'ACB, sent de les escasses dones, aleshores i avui, que l'ostenta.
A finals dels anys setanta la família decideix traslladar-se a Andorra. Mentre el seu home es dedica al comerç, ella continua vinculada al bàsquet, com a jugadora i com a entrenadora.
Per les seves mans han passat centenars de nens i nenes. Amb el seu home funden el 1995 el CB Escaldes. I ha contribuit a eixamplar la base femenina tant de la federació com del BC Andorra.
Ha recollit nombrosos reconeixements però per ella el més important és continuar "empaitant nens i nenes" que acabin apassionats, com ella, per un esport que ha tornat a la primera línia europea.
Elena Sans és la protagonista del tercer capítol de la segona temporada d'Amb veu de dona, la sèrie de Ràdio SER Principat d'Andorra dedicada a repassar la història recent d'Andorra des d'una perspectiva de gènere a través de la trajectòria vital de deu dones de diverses generacions sota el patrocini de l'Àrea de Polítiques d'Igualtat del Ministeri d'Afers Socials, Habitatge i Joventut del Govern d'Andorra.
