David Castillo, Ramon Boixeda i Jaume Pérez guardonats en els Premis Literaris Ciutat de Gandia

Gandia

Els Premis Literaris Ciutat de Gandia 2019 ja tenen noms i cognoms i son estos:

LVII Premi Ausiàs March de Poesia: Ramon Boixeda, amb Les beceroles successives.

XLI Premi Joanot Martorell de Narrativa: David Castillo, amb El tango de Dien Bien Phu.

III Premi Joan Roís de Corella a la Trajectòria Literària: Jaume Pérez Montaner.

La gala de lliurament dels premis s'ha celebrat este divendres 22 de novembre al  Teatre Serrano de Gandia. Es tracta d'uns premis convocats i gestionats per  l'IMAB Institut Municipal d'Arxius i Biblioteques de l'Ajuntament de Gandia, i que estan entre els millors valorats pel seu prestigi i per la dotació econòmica. Així, el LVII Premi Ausiàs March de Poesia està dotat amb 8.000 € i s'han presentat 42 obres; el XLI Premi Joanot Martorell de Narrativa està dotat amb 20.000 € i han optat un total de 20 obres. Els dos llibres guardonats seran publicats per Edicions 62.Grup 62 el próxim 8 de gener. 

Únete al canal de WhatsApp de la SER

XLI Premi Joanot Martorell de Narrativa per a David Castillo amb l'obra El tango de Dien Bien Phu.

Ampliar

Cerrar

Des de la sortida de les columnes llibertàries per la frontera el 1939 fins a la desfeta francesa a Vietnam el 1954, El tango de Dien Bien Phu és una novel•la coral que explora en les biografies de personatges anònims tots els accents dels lluitadors que no van tenir por a la derrota. A través de les investigacions de Dani Cajal, a qui ja coneixíem per les novel•les El cel de l'infern (premi Crexells 1999) i No miris enrere (premi Sant Jordi 2001), el relat reconstrueix, a partir de testimonis directes, llibres de memòries i documents d'arxius militars, tota la peripècia d'una generació que va patir la Guerra Civil, els camps de concentració francesos, la Segona Guerra Mundial i, en molts casos, la continuació en els conflictes de la postguerra.

L'excusa de la recerca de la lletra d'un tango de Gardel, que va ser l'himne d'Argelers, li serveix al narrador per revisitar escenaris i moments gairebé oblidats d'alguns dels episodis més sagnants del segle XX, que van tenir com a protagonistes molts dels nostres ascendents. Sense cap voluntat de revenja, la novel•la desfà les interpretacions heroiques i, sense jutjar, ofereix un retrat dels combatents sense aspiració de glòria.

Poeta des de la infantesa, David Castillo (Barcelona, 1961) ha combinat la creació literària amb el periodisme des de finals dels anys setanta. Ha publicat tres antologies, dues biografies de Bob Dylan, la novel•la en vers El llibre dels mals catalans (2010) i quatre novel•les: El cel de l'infern (premi Crexells a la millor novel•la catalana del 1999), No miris enrere (premi Sant Jordi del 2001), El mar de la tranquil•litat (2010) i Barcelona no existeix (2014). La seva obra poètica inclou, entre altres, La muntanya russa (1992), Tenebra (1994), Game Over (premi Carles Riba 1997), El pont de Mühlberg (2000), Downtown (2006), Esquena nua (premi Cadaqués a trajectòria 2006), Doble zero (2011) i El túnel del tiempo (2016). Per una antologia de la seva obra, li van concedir el Tratti Poetry Prize al millor poeta estranger traduït a Itàlia el 2006, i els poemes de joventut van obtenir el premi Escriduende de la Fira del Llibre de Madrid i el premi Cartago dels hispanistes àrabs. 

LVII Premi Ausiàs March de Poesia, per a Ramon Boixeda per Les beceroles successives.

Ampliar

Cerrar

Els cinquanta-sis poemes de Les beceroles successives es proposen al lector com una seqüència multicairada. Cadascun d'ells és un poema autònom, però no costa veure-hi capes diverses de sentit, que apunten motius que es van desplegant al llarg de tot el llibre. Aquests motius recurrents són una de les fibres que tesen el conjunt; els relliga una mateixa perplexitat davant la persistència elemental i quotidiana del nostre viure, davant del fet que el nostre pas pel món no deixa mai de ser un aprenentatge. La força de les imatges i la potència de l'expressió poètica afiancen les virtuts d'aquesta obra de Ramon Boixeda.

Ramon Boixeda (Sant Julià de Vilatorta, 1981) viu a cavall de Barcelona i Sevilla. En termes acadèmics és arquitecte tècnic, llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i màster en Filosofia i Cultura Moderna, títols que en el seu cas han tingut una mala traducció laboral. Fins ara, de llibres de poesia n'ha publicat dos que comptin: La pell fina (2013, XXXVII Premi de Poesia Josep Maria López-Picó) i El sedàs (2015). Dels seus poemes, a cada moment li interessen els que està escrivint, si és que n'està escrivint, i els vells, com més vells, millor. Ocasionalment també escriu crítica literària.

III Premi Joan Roís de Corella a la Trajectòria Literària per a Jaume Pérez Montaner.

Ampliar

Cerrar

El poeta valencià Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, 1938) ha fet de la seua obra l'expressió d'un testimoni íntim i decidit, alhora que compromès, sobre una consciència del món que busca humanitzar-se. El poeta ha sabut emprar amb lucidesa i depuració els recursos de la millor poesia del segle XX, per elaborar, des de la dissidència, uns versos sempre seductors i compromesos.

Va ser guanyador del nostre premi Ausiàs March de poesia l'any 1995 amb l'obra L'Oblit. És autor de 9 poemaris que van de 1976 amb Adveniment de l'odi fins al 2014 amb la Casa buida, passant per Museu de cendres (1980), L'heura del desig (1985), Màscares (1992), La mirada ingènua (1992), Fronteres (1994), L'oblit (1996), Solatge (2009). La Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València li acaba d'editar la seua obra completa que inclou tres poemaris més encara inèdits.