La Tarragona antifranquista
De la resistència individual i silenciosa a la resistència de masses i organitzada. Aquest és l’àmbit d’estudi de la obra de Cristian Ferrer que analitza l’antifranquisme a Tarragona des de 1956 a 1977.
Portada Llibre de Cristian Ferrer / Jordi Cartañá
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Entrevista Tarragona i antifranquisme (18/07/2018)
Tarragona
Hi va haver una Tarragona en la que els alguns dels seus habitants no compartien ni els ideals, ni el credo ni les maneres de fer del franquisme. Era una Tarragona en la que es gestava una resistència silenciosa que a través dels barris, dels sindicats, les universitats, poc a poc va anar vivint un procés en el que de forma massiva al carrer va dir no. La ciutat venia d’un silenci que s’havia apoderat de la quotidianitat. On allò normal durant la dictadura era no queixar-se, no dir res. Però les reivindicacions obreres, els moviments veïnals i d’estudiants van anar guanyant terreny a un franquisme que cada cop tenia els peus més de fang. I, segons el nostre convidat, va ser perquè la reivindicació, la protesta, va guanyar l’espai del que s’havia apoderat el silenci: la quotidianitat. Es va instal·lar una idea i un sentiment de millorar la qualitat de vida de la gent que es va cristal·litzar en moviments polítics i sindicals.
Cristian Ferrer a SER Tarragona / Jordi Cartañá
Cristian Ferrer a SER Tarragona / Jordi Cartañá
Amb Cristian Ferrer resseguim les principals idees i fets dels que versa el llibre Sota els peus del franquisme. Conflictivitat social i oposició política a Tarragona, 1956-1977. Una obra que condensa el resultat final del projecte del 2016 va ser guardonat amb la beca d’investigació Lucius Licinius Sura que atorga el Consell Comarcal del Tarragonès. El llibre el publica Arola i en les seves poc més de 400 pàgines s’hi pot resseguir la història de la ciutat durant les dues darreres dècades de la dictadura, dues dècades caracteritzades per la transformació sense precedents de Tarragona.
