Mas Badia, 30 anys de pomes i 'bitxitus'

Han estat 30 anys responent amb innovacions tècniques i nous processos a les demandes concretes d'un sector agrari que també ha sabut ser permeable a les suggerències dels investigadors. Sense anar més lluny, explicava el president de Poma de Girona,Venanci Grau, que el sistema de Producció Integrada -que redueix a la mínima expressió la utilització de química a l'hora de combatre plagues mitjançant l'ús de predadors naturals garantint una producció de qualitat- va costar de ser acceptat però ara ningú en dubta.

La Poma de Girona és, segurament, l'exemple perfecte de col·laboració i molts dels 'invents' de Mas Badia han estat en aquest camp com la millora genètica de les varietats, la desaparició del rovell de la poma (russeting) o la creació de sistemes de conservació més eficaços. Ara mateix, Poma de Girona produeix al voltant de 100.000 tones de pomes a l'any, exporta el 30% de la producció.

Amb la poma com a protagonista, s'ha aconseguit determinar la data òptima de la recollida del fruit i ja s'estan fent assajos amb plantacions verticals perquè la recollida sigui més senzilla. Això sense deixar mai de fer cates i proves per trobar una varietat de poma pròpia d'aquí, cosa que ja s'ha aconseguit amb peres i préssecs. Està al caure, diuen.

Pollancres, blat de moro i pa

També han estat molt importants els avenços en les plantacions de pollancres o en conreus extensius com el blat. Una de les experiències més celebrades, segurament, és Farina de Girona, un producte fet amb varietats recuperades, millorades i posades al dia que està reactivat el sector amb l'elaboració d'un pa de molta qualitat i amb un segell propi. Qui no ha sentit a parlar del pa de la Tramuntana?

Únete al canal de WhatsApp de la SER

El problema dels nitrats ha estat un altre cavall de batalla i, ara mateix, el Baix Empordà és l'única zona on, amb millors pràctiques agràries, el problema està remetent, segons Josep Maria Pagès, director de Mas Badia des de fa 30 anys.

El sistema d'avisos de plagues i malalties als fruiters, una base de dades informatitzada (Hespérides) amb els fertilitzants, fitosanitaris i herbicides que es poden fer servir... o el giroreg, que està ajudant a reduir l'ús d'aigua en un 40% als fruiters i camps de blat de moro del Baix Ter són collita 'made in' Mas Badia. Fins i tot, ja s'estan fent experiments amb drones que sobrevolen camps equipats amb càmeres i sensors per captar les necessitats de fertilitzants i les d'aigua.

De fet, l'ús eficient de l'aigua, és el repte més fort que tenen plantejat en aquests moments, sobretot en els tipus de conreus que en demanden més, com el blat de moro. Josep Maria Pagès diu que és necessari abandonar de totes totes el reg per inundació i canviar-lo per sistemes més eficients (en tots els sentits) com el gota a gota. A la Muga, el que s'intenta és trobar un sistema per compensar l'excés de sal de les aigües de reg.