Posar més límits a la pesca recreativa
La regulació de la pesca recreativa s'hauria d'endurir i adaptar-se a cada zona. Ho diu una tesi de la Universitat de Girona que ha estudiat l'impacte d'aquesta modalitat de pesca al Mediterrani
Un pescador al port de Sant Feliu de Guíxols(CADENA SER)
L'estudi es centra a la zona del Cap de Creus on cada any els aficionats a la pesca s'emporten més de 40 tones de peix, pràcticament el mateix que es captura allà amb la pesca artesanal
Más información
La pesca recreativa, la que fan els aficionats amb la canya, és una pràctica que va a més i ja hi ha estudis que demostren que té impactes ecològics i biològics al mar. L'últim, una tesi de la Universitat de Girona centrada al Mediterrani i en concret a la zona del Cap de Creus on, segons l'autor de la tesi, Toni Font, "els aficionats cada any s'emporten 42 tones de peix", xifra que s'acosta molt a les 50 tones que capturen al Cap de Creus les barques de pesca petites, les que fan servir tècniques artesanals de pesca com el palangre.
Font alerta d'impactes ecològics com la possibilitat de que els cucs que es fan servir d'esquer s'introdueixin com a espècie exòtica, o que s'acumulin quilos de ploms i hams metàl•lics al fons del mar. I impactes biològics com incomplir la talla mínima de pesca o la sobrepesca.
Per reduir aquests impactes, a la seva tesi Font proposa: fer més petites les àrees de pesca recreativa, endurir i adaptar a cada zona del Mediterrani la normativa pesquera en funció del volum de peix i pescadors o cobrar 20 euros als aficionats que vulguin pescar, per exemple, al Cap de Creus. "Cobrant 20 euros, hi hauria pescadors que ja no hi anirien a pescar i es reduiria l'impacte. Els diners dels que sí hi anessin, es podrien destinar a la conservació del Parc Natural del Cap de Creus".
Font reconeix, però, que el primer responsable ha de ser el propi pescador, que no s'ha d'endur més peix del que després consumirà. "N'hi ha que cada dia que van a pescar, s'emporten quilos i quilos", explica.
