Combatre la pudor d'ous podrits "amb mètode"

El primer element és el sulfhídric, que ocasiona aquella olor d'ous podrits tan molesta, i que si es converteix en àcid sulfúric és tòxic, corrossiu i escurça la vida útil de les canonades. El segon és el metà, que en dosis importants, és explosiu.

L'investigador responsable del projecte, Oriol Gutiérrez diu que ara mateix els nivells de sulfhídric i metà ja es controlen amb sensors i els organismes que produeixen aquests gasos ja es combaten, però d'una manera intuitiva.

El projecte encarregat pel Consorci de la Costa Brava a l'ICRA, el que busca és establir un protocol d'actuació molt afinat a partir de dades molt exhaustives d'aquests dos components que, fins fa poc, no se sabia que podien conviure en un mateix col·lector. És a dir, es pensava que si hi havia sulfhídric, no hi podia haver metà.

Qüestió de dosi

Gutiérrez posa un exemple de com es pot millorar la gestió. Per eliminar el sulfhídric s'estan fent tractaments amb nitrat, "un compost que es posa en els punts més crítics i que, explicat d'una manera molt planera, ajuda a canviar les condicions de l'aigua perquè no es produeixi el sulfhídric".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Però, si se'n tira massa, genera un problema nou (excés de nitrat) que després s'ha de corregir a la depuradora. En canvi, "posant la mesura justa (del producte més efectiu i en el lloc més adequat) aconseguirem l'objectiu desitjat sense que arribi nitrat a la depuradora". I quina és la mesura justa? En aquestes estan. De moment, estan en la fase de recopilació de dades.

També es tenen en compte les dinàmiques humanes. És a dir, al matí, quan ens llevem, hi ha un volum superior d'aigua circulant i els organismes que fabriquen aquest sulfhídric i aquest metà són menys efectius però, en canvi, al vespre, se'ls obre un període de set o vuit hores d'aigües lentes o estancades. Tampoc és el mateix -i això és especialment propi de la conca mediterrània- la temporada d'estiu, quan augmenta la població, i la d'hivern.

L'exemple australià

Gutiérrez, que també és investigador de la universitat de Queensland, diu que l'estalvi podria no ser menor. A Austràlia, les principals gestores d'aigües residuals es van estalviar 400 milions d'euros en material després d'un estudi de 12 milions d'euros en el que n'hi van invertir 6. Els altres 6, els va posar l'estat.

Estudiant la xarxa de Sant Pere Pescador i l'Escala obtindran un patró que pot ser extrapolable a molts pobles de la costa brava, la Costa Daurada o Balears. De tota manera, Gutiérrez diu que per afinar al màxim, "s'hauria de fer poble per poble".

Metà

Una altra derivada de l'estudi és el recompte de metà. Fins ara, els col·lectors, diu Gutiérrez, no s'han tingut en compte i podria ser que els càlculs sobre l'impacte d'aquest gas en l'efecte hivernacle s'haguessin de refer: "hem de tenir en compte que, només a Espanya, hi ha 89.000 kms de col·lectors. A no tots els punts es produeix metà però són molts kms. Veurem si és un valor a tenir en compte o no." De moment, el recompte de dades els està donant valors "normals", tant de sulfhídric com de metà.