Absències doloroses que escanyen

La desaparició d'una persona és tal vegada la situació més dolorosa a la qual s'ha d'enfrontar un ésser humà, fins i tot més que la pròpia mort d'un ésser estimat. Així de clar i contundent s'expressa el Senat en les conclusions de la comissió que ha estudiat durant quasi un any aquest drama. La presidenta de l'entitat Inter-SOS, Flor Bellver ho defineix com "el dol congelat perquè no saps com has de gestionar la pèrdua".

El Senat ha demanat al Govern que consideri les desaparicions "com un problema prioritari" i que sigui tractat "com una política d'estat". Cada any es denuncien a tot l'Estat 10.000 casos. Només a Catalunya, els Mossos van rebre l'any passat 2.983 denúncies. 67 persones segueixen en parador desconegut encara.

En l'últim ple del mes de febrer, tots els grups van aprovar per unanimitat 17 propostes concretes que han enviat al govern espanyol i als executius autonòmics. És un recull de les principals idees que van exposar 17 ponents a la comissió especial d'estudi d'aquesta problemàtica. Forenses, familiars, mossos, policia nacional, guàrdia civil, periodistes, psiquiatres o juristes van comparèixer al Senat per explicar quines són les principals mancances amb les quals treballen actualment i quines millores es poden fer.

Del recull de mesures destaca per exemple la necessitat de reformar la instrucció de la Secretaria d'Estat de l'any 2009 que tracta sobre aquesta problemàtica. Es planteja, per exemple, que a banda dels menors també es considerin d'alt risc les desaparicions de persones amb especial vulnerabilitat perquè pateixen, per exemple, malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer. També reclamen que es reguli l'intercanvi de dades entre forenses i la base de dades de desapareguts de la Secretaria d'Estat de Seguretat per poder mirar més ràpid les denúncies i creuar-ho amb les dades de cadàvers sense identificar. Així seria més àgil localitzar els seus familiars.

Una llei de protecció de dades menys estricte

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Les conclusions del Senat també proposen que s'informatitzi el registre civil, que es creii un registre de defuncions o que s'escurcin els terminis judicials per declarar morta una persona. També que la policia s'encarregui de fer la difusió i alertes per desaparicions per evitar falsos positius, que la llei de protecció de dades sigui menys estricte en aquestes investigacions per poder consultar més ràpidament els comptes corrents dels desapareguts o els seus telèfons mòbils.

Rafel Bruguera, senador de l'Entesa i impulsor de la comissió d'estudi explica que de vegades s'han donat casos "d'una persona que al cap dels anys renova el seu DNI en una comissaria i té oberta una denúncia per desaparició però no surt enlloc". Bruguera va viure de molt aprop la desaparició d'una veïna de l'Escala, municipi on resideix i d'on va ser alcalde, i té molt present que "les primeres hores són vitals per intentar localitzar la persona".

Malgrat que la coordinació entre cossos policials funciona per la implicació dels seus investigadors, des que governa el PP no s'han tornat a celebrar reunions en el marc del projecte SADAR de cooperació entre cossos i forces de seguretat de l'Estat en aquest tema.

Oficina pionera d'atenció als familiars

Una de les mesures que també proposa el Senat és la creació d'oficines d'atenció als familiars dels desapareguts. A Catalunya, la conselleria d'Interior ha aprofitat la commemoració del Dia del Desaparegut sense causa aparent per anunciar l'obertura d'aquest servei, pioner a l'Estat, a partir de l'1 d'abril. És una oficina que a mig termini comptarà amb 5 persones. Estarà dirigida per un caporal dels Mossos a la seu central de la policia catalana a Ègara, Sabadell i oferirà informació i orientació jurídica i psicològica als familiars.

També contactes amb associacions com Inter-SOS que des de fa anys ja fa aquest assessorament. La seva presidenta, Flor Bellver creu que ja era hora;"És un important pas endavant perquè les administracions fan el paper que els pertoca finalment i sabem que les famílies que ara passen per això i les que s'hi trobin en el futur estaran més ben tractades". És un dels moments més angoixants per una persona i la necessitat d'informació és urgent. Per això des d'aquesta oficina, els familiars podran seguir l'evolució del seu cas i la policia els informarà de les gestions, sempre que la investigació ho permeti.

"Como una cuerda en la garganta"

L'oficina és una fita en el llarg camí que des de fa anys estan fent les famílies de persones desaparegudes especialment el pare de Cristina Bergua, la jove de Cornellà de Llobregat que va desaparèixer el 9 de març de fa ja 17 anys. És la data que el Congrés va triar per commemorar el Dia del Desaparegut sense causa aparent. Aquest migdia, un centenar de persones han participat a Cornellà en un acte de record i han refermat el compromís de seguir buscant els seus éssers estimats. El periodista Paco Lobatón, molt recordat encara pel seu famós programa "Quién sabe donde" a TVE ha llegit el manifest d'aquest acte, que un any més ha estat molt emotiu i també trist per les famílies. Membres dels grups de recerca canina han pronunciat els noms de les persones que segueixen desaparegudes mentre la seva gent més pròxima han anat dipositant clavells blancs en un cistell.

Lobatón ha acabat la lectura del manifest amb uns versos del poeta Jorge Luis Borges que resumeixen el nus a la gola perpetu que tenen els familiars i amics dels absents: "Tu ausencia me rodea como la cuerda a la garganta".