"No hi ha cap eina tecnològica com l'olfacte d'un gos"

Segons Pampin (Associació Canina de Treball Humanitari, ACATH), la majoria de gossos de rescat són Labrador, Golden retriever, pastor holandès, belga o alemany però no hi ha cap veritat absoluta i qualsevol gos de talla mitjana i atlètic és apte per sotmetre's a un ensinistrament que pot durar entre un i dos anys i que és altament específic.

La feina dels gossos és vital en les recerques perquè, tot i que es poden fer batudes amb helicòpters, utilitzar infrarojos o pentinar les zones amb molta gent, quan se'n va la llum, la vista ja no funciona. El gos, en canvi, pot seguir buscant a partir del seu olfacte, una eina que els humans encara no han aconseguit replicar.

Diu Pampin que no és el mateix entrenar un gos per la cerca de muntanya, que per un allau o per un terratrèmol i que tot es basa en el joc: "ells no busquen persones, ells juguen". De tota manera, ara mateix, la majoria de sortides són per buscar avis amb Alzheimer que s'han perdut.

Aquest cap de setmana comença a Santa Coloma de Farners el primer postgrau d'ensinistrament de gossos de recerca i rescat, que imparteix la Universitat de Barcelona i l'ACATH. Durarà un any i estarà estructurat en dos mòduls. Al primer, es donaran els coneixements bàsics d'ensinistrament i de compenetració entre gos i amo i al segon ja s'entrarà específicament en la matèria dels rescats.