Mor Francina Boris, la primera veu de Ràdio Girona

Francina Boris va treballar fins que el seu cos va dir prou, no fa ni 10 anys. Va deixar de fer el programa setmanal "Nostra Dansa" a Ràdio Girona per problemes de salut. "Ella hauria continuat si hagués pogut" ha explicat aquest matí el director de continguts de SER Catalunya, Jaume Serra, que era director de Ràdio Girona quan la Francina es va "jubilar".

"Ella va exercir a la ràdio i en va fer la seva professió" ha explicat Serra que recorda que "des de la ràdio local havia cultivat el caràcter d'una diva. Tenia el caràcter peculiar que només tenen les estrelles de la ràdio", ha afegit.

La Francina va ser la primera veu de Ràdio Girona però va ser pionera no només en això. "Era la veu amb majúscules" ha dit Josep Maria Amargant, que va treballar amb ella durant 18 anys a les dècades dels anys 1970 i 1980. "Tenia geni", diu Amargant que recorda com s'enfadava quan les coses no sortien bé a la ràdio.

La primera veu de Ràdio Girona, la primera veu de la ràdio a Girona

Amb 18 anys Francina Boris va assistir a la presentació en societat d'EAJ-38 (Ràdio Girona), aleshores filial de Ràdio Associació de Catalunya. Es va presentar el dia de Sant Narcís de 1933, malgrat que les emissions regulars no van començar fins el desembre del mateix any. Francina Boris va ser la primera veu de Ràdio Girona. Les primeres paraules que van sortir per antena les va pronunciar ella. Van ser: "aquí Ràdio Girona. Aquí EAJ-38 Ràdio Girona. Amics volem que escolteu aquesta emissora. Ara tenim una veu".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

El Nadal de 1934 l'empresa va decidir traslladar a la Francina a Barcelona i li van doblar el sou. Va treballar a l'emissora de Barcelona, al carrer Tallers fins passada la guerra, quan tots els professionals que feien els butlletins del bàndol republicà "vam ser castigats i apartats dels micròfons", segons explicava. D'aquella època recordava que feia els butlletins (els partes de guerra) des del Palau de la Generalitat. "Quan queien les bombes els únics que teníem prohibit baixar al refugi érem els locutors", explicava.

El 1942, quan els nacionals van aixecar el càstig als locutors republicans, Francina Boris va tornar a Ràdio Girona. En aquell moment no va voler reprendre la seva carrera a Barcelona perquè a Ràdio Girona va conèixer Miquel Vidal, cronista de cultura de l'emissora, amb qui es va acabar casant. Des de la dècada dels 50 i fins ben entrada la primera dècada del 2000, Francina Boris va continuar fent el programa setmanal de sardanes "Nostra dansa", cada diumenge.

Durant tots aquests anys va realitzar desenes de programes, però ella recordava amb especial afecte "Les hores de l'amistat" i "Salvem la natura".

Francina Boris tenia un caràcter persistent i mai va deixar de banda el seu compromís amb les comarques de Girona. Havia rebut tots els reconeixements i premis del món sardanístic pel foment d'aquesta tradició. També va participar activament en la gestació de la mostra "Girona temps de flors". Amb Enric Frigola, el seu company del programa "Salvem la natura", van contribuir a plantar milers d'arbres arreu de les comarques de Girona. També va participar en la promoció de l'aeroport de Girona quan es va construir l'any 1973, contractant un avió per portar oients de l'emissora a Mallorca.

En el llibre que es va editar en motiu dels 50 anys de Ràdio Girona, el seu autor, Miquel Gil, descriu a Francina Boris com "un símbol de comportament professional i humà. Centre i eix a la vegada del procés evolutiu en els moments esplendorosos i en aquells altres, a vegades silenciats, quasi amargs, que planen entorn d'un mateix o d'allò que s'estima i es defensa. Alegries i satisfaccions truncades per l'angoixa de moments difícils. És a dir, viure la ràdio plenament. Pel mig, sempre la Francina com l'encarregada, potser utòpica per a uns, real per a d'altres, de mantenir aquest equilibri necessari per la continuïtat".

Alguns reconeixements: Medalla d'Or del Treball, medalla del Mèrit sardanístic (imposada per l'Abat de Montserrat), i l'any 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.