La Generalitat enterra el foc de l'Empordà
Reforçar la comunicació amb els alcaldes i els plans d'actuació municipals són els únics punts febles de la gestió de l'incendi de l'Empordà de l'any passat, en què van morir 4 persones i es van cremar 13.000 hectàries. Ho diu un estudi encarregat per l'anterior conselleria d'Interior, que qualifica la gestió global dels focs d'excepcional i creu que fa falta que la població tingui més paciència quan, per exemple, es tallen carreteres.
L'informe, acabat a finals de l'any passat i presentat tot just ahir al Parlament, l'ha fet l'Institut Cerdà i analitza la relació d'Interior amb ajuntaments, la població, els mitjans de comunicació i la resposta de les companyies elèctrica i de telefonia.
De propostes de millora en fa poques. Bàsicament, més comunicació amb els alcaldes i que els plans municipals d'emergències funcionin.
Asseguren que els talls de carretera van ser molt efectius, i no entra a valorar el desviament de vehicles cap a la Nacional 260 a Portbou, que es va convertir en una ratera mortal.
L'informe destaca el paper de líder que va fer l'exconseller d'Interior, Felip Puig.
I afegeix que la proximitat entre els mitjans i els cossos d'emergències va ser positiva, però que en alguns moments van tenir massa protagonisme i recomanen que es vetlli perquè la pressió dels mitjans no entorpeixi la gestió de l'emergència.
