Voluntaris per a la reinserció dels delinqüents sexuals

La idea és envoltar aquestes persones d'un grup de voluntaris que vetllen per evitar que quedi exclòs, l'assessoren i alhora en supervisen l'evolució. Al Canadà aquest programa fa anys que funciona i els experts asseguren que ha reduït la reincidència entre un 70 i un 80 per cent.

A Catalunya, la prova es fa amb 3 interns. El grup de voluntaris, coordinats per un responsable, no està permanentment a sobre d'aquestes persones, perquè això coaccionaria la seva llibertat, sinó que els ofereixen suport, queden per fer un cafè, els ajuden a buscar feina o els truquen per recordar-los que han d'anar al metge.

Es tracta de persones amb poca família i recursos i que pel delicte que han comés presenten un alt risc d'exclusió. La idea és crear-los uns vincles socials per facilitar que portin una vida normal.

El cercle té una doble funció, perquè també assegura la supervisió de l'individu. Aquest model de tractament és tot el contrari del que apliquen altres països, com ara Estats Units, on existeixen llistes d'agressors sexuals. Els experts, com ara Antonio Andrés Pueyo, Catedràtic del Departament de Personalitat de la Universitat de Barcelona, consideren que això és contraproduent perquè acaba marginant la persona i l'aboca a la reincidència: "En alguns països acaben vivint en guetos i això acaba provocant una forta marginalitat i acaba sent el desencadenant d'una nova conducta violenta".

Un altre dels països on l'experiència dels Cercles s'ha provat amb èxit és al Regne Unit, on ja n'existeixen 150.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Luis Borràs, especialista en psiquiatria i medicina legal i forense i membre de la Societat Espanyola de Sexologia Mèdica ha dit en una entrevista a l'Hora L de SER Catalunya que aquest sistema és recomanable per a persones amb poc vincles socials, "que no tenen ningú, que no es poden comunicar i que com a reacció acaben agredint. Per això és important que tinguin el suport d'aquestes persones". Però Borràs adverteix que no és un programa pensat per a persones amb un perfil "psicopàtic" i considera que en aquests casos "és més efectiva la castració química". El conegut com a "segon violador de l'Eixample", Alejandro Martínez Singul és l'únic intern a Catalunya que ha seguit aquest tractament i que el continua fent un cop en llibertat.