El bisbe de Girona defensa el dret a decidir
El Bisbe de Girona, en el full parroquial d'aquest diumenge, es manifesta a favor del dret a decidir. Francesc Pardo diu que és del tot necessari conéixer l'opinió de tots els catalans per poder prendre decisions adients. També diu que les lleis es poden canviar pel bé dels ciutadans.

(Conferencia Episcopal)

En la carta d'aquest cap de setmana al full que es reparteix a totes les parròquies de la diòcesi de Girona, el bisbe Francesc Pardo reivindica la reflexió en uns moments que qualifica de complexos "per la crisi econòmica que amenaça el futur de molts i a la qual s'afegeixen la tensió que genera el desig i el dret d'una bona part dels ciutadans de ser consultats, els compromisos d'haver acceptat una constitució, de formar part de l'estat espanyol i les dificultats que comporta un camí d'aquesta mena".
El bisbe continua dient que és "del tot necessari conéixer l'opinió real de tots o de la majoria dels ciutadans de Catalunya, que tenim el deure i el dret de manifestar la propia opinió i decisió en qüestions importants i essencials". La carta del bisbe Pardo continua dient que "només a partir del coneixement real i objectiu es poden prendre decisions adients". Afegeix que "sense consulta, tothom es pot erigir en portaveu del poble".
Francesc Pardo demana també que s'expliquin totes les opcions als ciutadans, que sàpiguen les consequències que poden tenir les seves decisons, i insisteix que les lleis no són per sempre i que es poden modificar pel bé dels ciutadans. "Les objeccions legals no poden ser una excusa per refusar el diàleg", diu.
També reivindica el bisbe de Girona el dret de les instuitucions històriques -i concretament de l'església- a dir-hi la seva i la necessitat de reflexionar sobre l'abast de qualsevol decisio. Francesc Pardo acaba dient "que el neguit o el passotisme no impedeixin la necessitat de reflexió, ni l'abast de les decisions, ni la pedagogia del convenciment i menys encara la convicència fraterna".