Molts fronts oberts, un any després del #focempordà
Un any després de l'incenti que va arrassar 10.000 hectàrees de 18 municipis de l'Alt Empordà encara hi ha molts afectats que esperen cobrar les ajudes promeses per l'administració. Els municipis reclamen canvis normatius i més autonomia municipal a tots nivells per poder afrontar millor situacions d'emergència com aquella.


A Portbou, el consistori denuncia que l'N260 continua sent la mateixa ratera en la que van quedar atrapats milers de cotxes i que va portar a la mort a un pare i una filla. Interior manté que la decisió de desviar-hi el trànsit no va ser, tècnicament, errònia i que calia descongestionar les vies principals.
Més enllà de l'efemèride, recordada solemnement a Terrades i Portbou, un any després de l'incendi la realitat deixa moltes problemàtiques sense resoldre. La principal és la que fa referència a tot allò relacionat amb assegurances i ajudes per refer les possessions fetes malbé. Es calcula que només s'ha rebut un 40% del que van prometre Estat i Generalitat.
Más información
L'alcalde de Darnius, Eduard Pairà, ha explicat que, des del principi, ell ja va advertir els seus veïns que no se'n refiessin i que tot el poguessin afrontar amb assegurances o patrimoni propi, ho fessin. El de Llers, Carles Fortiana, en canvi, diferencia entre el que és ajuda a particulars i el que és ajuda als Ajuntaments. En el seu cas, adverteix, ho han cobrat tot.
Segons els alcaldes, també és important revisar el paper dels ajuntaments de cara a futures catàstrofes. Reclamen més autonomia per fer feines com netejar lleres de rius brutes -ho hauria de fer l'ACA però té les arques buides- i que se'ls permeti ajudar a l'hora de fer tallafocs (tenen pagesos i tractors capacitats) o en una cosa tan senzilla com fer de pràctics sobre el terreny per ajudar els bombers a orientar-se. Fortiana explicava que, en alguns casos, es sentien ignorats per bombers que es movien amb mapes per un territori que molts habitants del poble coneixien amb els ulls clucs però "qui mana mana".
També coincideixen que cal una gestió de bosc diferent perquè, tal i com es fa ara, difícilment un privat invertirà diners per intentar treure'n rendiment. El Director d'Interior a Girona, Albert Ballesta, pensa que ni amb un pressupost superior es pot tenir el bosc en condicions si no s'en viu i, a part d'això, també creu que cal una major consciència de la necessitat d'autoprotegir-se. En aquest sentit, reitera el que ja va dir mesos enrera; els ajuntaments haurien de cobrar una taxa per assumir la neteja de perímetres en urbanitzacions i nuclis habitats.
Portbou
A Portbou -l'altre escenari dels incendis de fa un any- el regidor de Medi Ambient, Xavi Barranco, diu que, un any després que un pare i una filla morissin en caure per un penya segat quan fugien d'una N260 col·lapsada i assetjada per les flames no s'ha fet res a la carretera ni hi ha pla d'actuació alternatiu per si s'hagués de tornar a desviar trànsit cap a aquesta carretera.
Barranco -visiblement molest per la inoperància- diu que sí que hi hauria canvis com la seva actitud personal: "assumint que no és una carretera de competència municipal i a risc d'acabar a la presó, jo m'encarregaria personalment de tallar la N260 als vehicles pesants. Tots tenim clar que va ser una de les causes que va ocasionar aquest caos".
El director d'Interior a Girona reitera que la decisió de desviar el trànsit per l'N260 va ser correcta perquè s'havia d'alliberar de tensió l'AP-7 i l'N2, per la que circulaven una mitja de 3600 vehicles a l'hora. Diu que el problema va ser que els va sorprendre el foc, de la mateixa manera que hauria pogut passar quan van decidir desviar els cotxes pel túnel del Cadí.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Hora L. Albert Ballesta sobre l'arxivament del cas judicial dels focs de l'Empordà: "això mai està tancat del tot, es pot tornar a reobrir si sorgeixen nous aspectes"