El crani més antic de Catalunya té uns 22.000 anys i és de Serinyà
Un crani localitzat el 1972 a les coves de Serinyà es confirma que és la resta humana més antiga de Catalunya. Un nou mètode d'anàlisi aplicat recentment al fòssil el data de fa 22.330 anys. Els càlculs inicials dataven la seva antiguitat en 7.000 anys.
(PAULA BRUJATS)
És el primer representant de l'espècie humana -Homo Sàpiens- a Catalunya i una de les tres restes humanes més antigues de la Península Ibèrica.
El fòssil prové de la cova Mollet III de Serinyà i consisteix en una volta cranial d'un individu adult i possiblement de dona. L'arqueòleg banyolí Josep Maria Corominas va trobar aquesta resta el 1972 i en aquell moment, ja va intuir que era molt antiga. Però el lloc on la van localitzar i les restes que l'acompanyaven feien pensar que era de l'edat de Bronze -fa uns 7.000 anys- i no pas del Paleolític -15.000 anys enrere-.
Más información
Ara, i després de sotmetre el crani a una prova amb radiocarboni a un laboratori de Gröningen (Holanda) es confirmen les primeres impressions de Corominas: el crani és de l'època paleolítica i té una antiguitat de més de 22.000 anys.
Aquest estudi, desenvolupat per un grup d'arqueòlegs i prehistoriadors de la Universitat de Girona, identifica que es va cometre un error inicial de 15.000 anys en datar aquest crani. Aquest nou descobriment l'eleva a ser la resta d'humà modern -Homo Sapiens- més antiga de Catalunya i una de les tres més antigues de la Península Ibèrica.
Durant els últims 38 anys ha estat emmagatzemat al Museu Arqueològic de Banyoles i no s'havia exposat mai fins ara al públic. Aquest estiu, continuen les excavacions a les coves de Serinyà que permetran identificar en quin context vivia aquesta persona.
De moment, els arqueòlegs defineixen que el període en què va viure -ara fa exactament 22.300 anys- era una de les èpoques més fredes de la glaciació. El paisatge que rodejava les coves eren boscos de ribera i paisatge d'estepa -semblant a les praderes nord-americanes-. Era un lloc de pas, d'assentaments temporals, i possiblement un espai d'enterraments.
