Els desnonats pateixen un col.lapse emocional
Un estudi d'ESADE constata que las conseqüències psicològiques de perdre la casa són equiparables a les que pateixen les víctimes d'un accident

Milagros Carbajo es abrazada antes de ser desahuciada de su casa en Madrid, en una fotografía tomada en junio de 2012(REUTERS/Susana Vera)

Els afectats per un desnonament viuen un procés llarg i dolorós que els empeny al col.lapse emocional. És la principal conclusió del primer estudi que analitza de forma qualitativa les emocions i sentiments dels afectats per un procés de desnonament. El responsable d'aquest treball, el professor Joan Ramis-Pujol, assegura que les conseqüències a nivell psicològic són greus. Pateixen estrès post traumàtic, com el que pateixen les persones víctimes d'un greu accident.
Más información
- Europa obre la porta a frenar els desnonaments
- El jutge Fernández Seijo creu que la sentència de la UE és "el quilòmetre zero d'una nova autopista"
- Campanya de la PAH als jutjats per aturar els desnonaments
- La pressió popular frena el desnonament d'una jove amb el seu fill de 15 mesos
- 45 desnonaments diaris
Els ciutadans que perden casa passen per un procés difícil d'entendre que els fa estar en una mena de muntanya russa per la qual circulen a les fosques. En cadascuna de les etapes, des que comencen les dificultats, saben que els passarà alguna cosa dolenta, però no saben com ni quan. I al final del procés són altres persones: el món se'ls ha ensorrat, tenen problemes de salut, han canviat la seva manera de veure la vida, els seus hàbits alimentaris, les seves rutines diàries, les seves prioritats i fins a les seves amistats.
L'estudi constata a més un doble fallada en el sistema. Primer en el mercat amb una posició dominant de la banca i un entorn empresarial hostil, i després en l'administració que no ha corregit aquesta situació ni ha ajudat als afectats de manera eficaç.
Només algunes organitzacions socials com Càritas o la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca serveixen de suport durant el procés. I arriben tard perquè els ciutadans no busquen ajuda en les fases inicials del problema. I quan ho fan tot està massa avançat i ells en una situació emocional difícil de revertir sense ajuda especialitzada.