Wert no accepta cap canvi
La reforma educativa del ministre Wert tira endavant, sense ni un sol canvi respecte el redactat original, després de rebre llum verda a la sectorial que s'ha fet a Madrid, on ha rebut únicament el suport de les comunitats governades pel PP

El ministro de Educación, José Ignacio Wert, durante la Conferencia Sectorial de Educación(EFE/JuanJo Martín)

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, manté el rebuig a la llei perquè diu que és recentralitzadora i, a més a més, la seva aplicació surt caríssima. Segons Rigau, tant cara que és incompatible amb les mesures d'austeritat imposades pel propi govern espanyol.
Catalunya, juntament amb Andalusia, Euskadi, Astúries i Canàries, van demanar a Wert la retirada de la reforma, però el ministre va a la seva i ha donat el vist-i-plau al text, sense canviar ni una coma. La reforma, per tant, continua el seu tràmit amb l'únic suport del PP.
Más información
El ministre vol que la reforma entri en vigor el curs 2014-2015, però segons la consellera Irene Rigau, no podrà ser perquè les mesures d'estalvi dictades pel Govern central ho impedeixen. Per Rigau, no té cap sentit que el ministeri tingui previst gastar-se més de 400 milions d'euros amb l'aplicació de la reforma, quan n'acaba de retallar 1.700. Aquest és un dels arguments de la Generalitat per demanar-ne la retirada. L'altre és el caràcter recentralitzador de la reforma, com explicava la consellera: "Més ofec per les comunitats, menys competència, més ideologia, però menys pedagogia. Per la nostra part és decebedora a profunditat"
El ministre Wert nega aquestes acusacions i diu que la reforma simplement posa "ordre" "L'avantprojecte el que fa fonamentalment és aclarir el marc competencial, tant de l'Estat com de les Comunitats Autònomes i ho ha amb uns criteris que ja hem explicat sobradament"
Els criteris a que es refereix el ministre inclouen l'obligació de la Generalitat a pagar l'escola privada als pares que demanin ensenyament en castellà per als seus fills.
D'altra banda, la vaga de 72 hores de secundària, que havia començat dimarts, va acabar ahir una mica deslluïda. El que havia de ser una gran manifestació a Barcelona amb estudiants, professors, pares i sindicats es va convertir en una concentració per manca d'assistents. Només unes 200 persones van assistir a la convocatòria, a la Plaça Universitat per protestar per la reforma educativa.