Creix el risc d'exclusió social de col·lectius com el poble gitano
Indicadors europeus determinen que el risc d'exclusió social de col·lectius com el poble gitano ha crescut en els darrers anys. En aquest cas, es troben un pas enrera del nivel general de la resta de població catalana.
El pla estatal per la inclusió del poble gitano i el pla integral de la generalitat activen polítiques específiques per aconseguir l'equiparació social, econòmica i cultural del col·lectiu amb la resta del ciutadans catalans.
Prop de 600 anys porta el poble gitano a terres catalanes. Tot i això, la situació de desavantatge que pateixen s'agreuja encara més amb la situació econòmica actual i els posa en perill d'exclusió social. Per això, el Departament de Benestar Social i Familia, a través del Pla integral del poble gitano, estableixen polítiques específiques per al col·lectiu per tal d'equiparar-ho a la població catalana.
Fins a 106 mesures socials, educatives, culturals, d'ocupació, entre altres que pretenen combatre les taxes d'atur, de fracàs o absentisme, així com apropar-ho a la ciutadania. Marc Vinya, és el subdirector general de cooperació social i voluntariat, creu que "és un tema de desconeixement, falta que ens coneguem més per acabar amb estereotips i formes de pensar determinades".
En el darrer any d'aquest segon pla integral s'han engegat actuacions per tractar de manera prioritaria temes com l'ensenyament, l'habitatge i la ocupació. A més de treballar de manera transversal el jovent , el paper de la dona i la cultura del poble gitano. Tot amb l'objectiu d'aconseguir no haver de fer polítiques específiques per tractar al poble gitano de forma especial i així equiparar-ho amb la resta de catalans.
