Cinquanta anys d'Edicions 62
Ara fa mig segle Ramon Bastardes i Max Canher, curiosament tots dos químics de formació, van decidir fundar junts Edicions 62, una editorial que va prendre el nom del seu any de naixement
(ACN)(ACN)
El 1962 encara era temps de franquisme, però el règim començava a donar els primeres senyals d'esgotament i la nova editorial s'erigia amb una clara vocació moderna, cosmopolita i, sobretot, catalana. Tota una declaració d'intencions va ser, en aquest sentit, el primer títol que van publicar: "Nosaltres, els valencians", un assaig de Joan Fuster on ja s'apuntava la idea de Països Catalans.
Passats uns primers anys difícils, amb l'exili d'un dels seus fundadors i el projecte fracassat de la primera Enciclopèdia Catalana; després de la mort de Franco, Edicions 62 va tenir l'ull de començar a publicar els llibres que necessitaria l'escola en català, quan es tornés a permetre. En aquell moment, Josep Maria Castellet portava el timó de l'editorial.
Más información
A partir d'aquí, la història d'aquesta editorial segueix, a pas tossut i amb alts i baixos, pel camí de la expansió fins a dia d'avui, que ha esdevingut una de les editorials europees de més entitat. Té 18 segells editorials al seu càrrec, 130 col·leccions de tots els gèneres literaris i prop de 5.000 títols editats. D'entre aquests, els més venuts són "El mecanoscrit del Segon Origen" de Manuel de Pedrolo i "Aloma", de Mercè Rodoreda.
Ester Pujol, l'actual directora literària, descriu l'editorial com "un arbre amb un tronc central format pels catàlegs diversos, per la història compartida, pel compromís per una llengua i la seva cultura. M'agrada pensar que és un arbre frondós, amb branques poderoses i brots nous".
Un brots nous que són l'aposta de l'editorial per les veus emergents, que segueixen el fil d'un catàleg editorial essencial, que no ha oblidat mai els autors principals de la literatura catalana i universal.
