El moviment 'no vull pagar' demana a la Fiscalia que investigui ACESA
Asseguren que l'empresa concessionària ha estat incomplint la clàusula del contracte d'explotació de l'AP-7 on se l'obliga a invertir part dels guanys dels peatges en noves infraestructures. Els diners no invertits podrien superar els set milions d'euros
Els impulsors de la insubmissió als peatges es basen en un recurs que Ministeri d'Obres Públiques va interposar als anys 90, on reclamava a ACESA els diners que hagués hagut d'invertir en funció dels guanys de l'any 1991 i 1992. Segons aquest recurs, el decret publicat en el moment de construir l'autopista, establia que una part de l'explotació dels peatges s'havia de destinar a noves obres, però això mai va passar.
Quan l'Estat va reclamar els diners, Abertis va al·legar un canvi d'estatuts en la concessió, però el Tribunal Suprem ho va desestimar. Per això, Josep Casadellà, pioner del "no vull pagar" vol que la fiscalia investigui si aquests diners s'han invertit o si la xifra impagada podria ser més gran. Casadellà denuncia que "és obscè que nosaltres, per no pagar un euro, siguem multats per Trànsit mentre que ells [ACESA], l'any 91 i 92 havien d'invertir 1.200.000 pessetes per obligació en noves infraetsructures i es dediquin a fer tots els recursos possibles per no pagar-los", i conclou que "és un '#novullpagar' gegantí amb tots els nostres diners!!".
Más información
- El RACC proposa la desgravació fiscal dels peatges
- 100 euros de multa per als conductors que no paguin els peatges catalans
- El Parlament demanarà la creació d'un fons estatal pel rescat de peatges
- El moviment "no vull pagar" torna a la Fiscalía Superior de Catalunya
- La campanya "No vull pagar" ha costat a Abertis 180.000 euros
- Els serveis jurídics de "Novullpagar" asseguren que les multes tramitades per la Generalitat no poden prosperar
- El tercer #novullpagar als peatges catalans perd força
El col·lectiu creu que Abertis ha desvirtuat les concessions per convertir-les en un negoci desmesurat. L'any passat, el conjunt de peatges catalans, li van suposar un benefici de 200 milions d'euros.
Per la seva part, Abertis assegura que aquests diners sí que van revertir en noves obres i que el recurs de l'administració va ser per discrepàncies a l'hora de fixar en què s'invertien. La companyia afegeix que, des de fa 14 anys, no se li poden reclamar més inversions perquè el decret que fixava aquesta inversió va ser derogat.