L'objectiu de dèficit fa perillar l'Estat del Benestar
Què hauran de fer les administracions per quadrar els números? Hi ha una coincidència entre els experts que hem consultat. Per satisfer les exigències europees i baixar d'un dèficit del 8'5 per cent al 4'4 per cent, l'Estat del Benestar quedaria molt tocat.
La Generalitat ha de baixar aquest any del 3'72 per cent de dèficit al 1'3 aquest any. Gairebé l'ha de deixar en una tercera part respecte del 2011. Les dades que va oferir ahir sobre Catalunya el Ministre Montoro contemplen un dèficit de mig punt més del que havia reconegut la Generalitat. Un percentatge, per cert, que, pràcticament coincideix amb els 759 milions d'euros de la disposició addicional tercera de l'Estatut que el Govern Espanyol no ha pagat a Catalunya.
Hem consultat amb diversos experts com es pot fer per passar d'un 8'5 per cent de dèficit a un 4'4 per cent. Dit en percentatges pot ser difícil d'interpretar, però traduït en diners són uns 44.000 milions d'euros que l'Estat ha de gastar menys o d'ingressar més. Els experts creuen que, al marge de treure més diners mitjançant impostos, s'han de reduir més despeses. I per complir el que ens demanen des d'Europa, pot trontollar l'Estat del Benestar.
Más información
A Catalunya, ja s'han retallat moltes despeses amb retallades en els pressupostos del 2011 en àmbits com l'educació, la salut o l'obra pública.
A Espanya, el Govern del PP no ha fet públics els pressupostos d'enguany i de moment ha incrementat l'IRPF, les retencions pels interessos dels diners que tenim al banc i l'Impost de Bens Immobles. Si ara, per complir amb la reducció de dèficit del 8'5 al 4'4 per cent, s'han de pujar més impostos i aplicar més retallades, l'Estat del Benestar quedarà molt tocat.
Una opció per evitar el col•lapse seria que Europa rebaixi les exigències de reducció de dèficit però alguns experts apunten que seria un mal senyal pels mercats. Primer hem de guanyar-nos la confiança que hem perdut a l'estranger.
