En pilot automàtic

Alcoi

Vivim en pilot automàtic. M’atreviria a dir que el 80% o més de la població. Vivim submergits en la productivitat, en la necessitat del fer, de traure feina endavant, de vegades sense massa ànima ni esperit. Vivim en els horaris, en els dies passant ràpid. I això ens resta consciencia. Ens resta repòs. Però també ens resta calma, la que cal per observar, per analitzar i veure les coses des d’altres perspectives, més enllà de la pròpia. Vivim submergits en l’estrès i l’ansietat, de vegades, en la competitivitat, de fer més o ser millor que l’altre. I aquest automatisme està alimentat per les feres salvatges de lo immediat, de lo ràpid, de lo instantani. De les xarxes, de Amazon, de la infoxicació desbordada. I ara caldria, que tots de manera individual, però també com a societat, s’assentarem al sofà de casa. Observarem sense una pantalla pel mig com respira el nostre gos quan dorm, com juga el nostre fill, com cauen les gotes de pluja al carrer. Caldria que escoltarem el so del vent, que llegirem un bon llibre, que ens informarem i pensarem sobre la nostra existència i dia a dia. Caldria que començarem a escoltar més els nostres batecs del cor, les dolències que la rutina desmesurada ens ha provocat, caldria que millorarem la nostra manera d’alimentar-nos, que reduirem tots els tòxics que ens envolten, comprar de proximitat...en definitiva ser més conscients del que fem dia a dia com una aposta per combatre allò automàtic que ens impulsa a un món més deshumanitzat. La pregunta és: Qui està preparada per a plantejar-se tots aquest canvis cap a la consciencia pròpia i col·lectiva.