Sí al valencià: els resultats d’una consulta absurda...

Alcoy

En les últimes setmanes vam conéixer els resultats de les votacions que es van celebrar arran de l’anomenada Llei de Llibertat Educativa per la qual els pares havien de triar la llengua base per a l’ensenyament de les seues filles i dels seus fills. Amb un 71,7 % de participació, les nostres comarques de l’Alcoià-el Comtat i la Foia de Castalla registraven una mitjana 13 punts per damunt de tot el territori. Com no podia ser d’una altra manera, una majoria destacada ha optat pel valencià en les nostres comarques, atenent al predomini lingüístic d’aquest en la nostra societat. Així, al Comtat s’han aconseguit dades pròximes al 90 % i a l’Alcoià, del 60 %, amb municipis que han vorejat el 100 % com l’Orxa, Planes, Agres o Muro, entre altres.

Tot això amb una votació que pretén portar endavant una normativa absurda, d’impossible aplicació en molts casos, que deixava fora de la consulta als responsables d’aquesta: els claustres de professorat i els equips directius. Les dues llengües oficials han quedat així en lliure competència. El model amb llengua base valencià és l’únic que pot assegurar la competència en aquesta llengua oficial. Factors com els criteris de prelació i la falta de garanties en la distribució dels grups poden impedir que una part de l’alumnat accedisca a l’opció lingüística preferida pels seus familiars. La competència plena i equilibrada entre les dues llengües oficials no és possible amb l’aplicació d’una norma que ha fet revifar velles batalles que des de l’aplicació de la LUEV (Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià) de 1983 estaven estabilitzades. Sí al valencià, però no d’aquesta manera.