Patrimoni i festes

Alcoy

No sé què passa que cada dia que passa fa més olor de Festa. Sí, alcoianet, festeret… digueu-me el que vulgueu, però, jo ja escolte trons i pasdobles, i quan vaig pel centre, si puc, faig la ruta llarga i baixe per Sant Nicolau per passar per la zona 0 de la Festa.
Sobre els Moros i Cristians d’Alcoi s’ha parlat, i s’ha escrit molt en els últims quatre segles. No descobriré res. Però sí que m’agradaria parlar una mica de l’evolució que ha tingut aquest esdeveniment sociocultural en els últims anys.
Esdeveniment social perquè, no sé si sabran, des de la fastigosa pandèmia, les filaes s’han posat de moda i s’han convertit en un lloc de reunió, d’amistat i de Festa. No tant de devoció pel Sant (això és lliure) però sí que fa goig entrar a qualsevol filà un dissabte al migdia i veure com organitzen assajos, festes temàtiques i reunions culinàries de tota mena. Les Filaes ara són vida, són persones de tots els colors i condicions i són grups de gent que volen passar-ho bé.
L’èxit de les filaes és tal, que fins i tot, moltes d’elles comencen a tindre problemes per a acollir un volum tan fort de persones. I preparar i organitzar actes comença a ser més complex encara. Per sort, tot s’autoregula.
Però a més, la Festa ens ha regalat un patrimoni únic que de no ser per ella, hauria desaparegut. Parle de les seus socials de les files, algunes, vertaderes meravelles arquitectòniques. Moltes perquè ocupen antigues fàbriques que haurien assolit si no és per les filaes; altres, per la decoració i l’originalitat dels salons.
I tot açò gràcies als que ens precediren. Iaios, besavis i gent més antiga, que decidiren crear en les filaes i en la Festa el millor lloc per a compartir amb amics i família.