Contradiccions

Alcoy

Portava la política municipal d'Alcoi un llarg període de letargia, però en les últimes setmanes hem assistit a qüestions que han servit per a animar el cotarro, i a més amb els dos partits majoritaris, PP i PSOE, com a protagonistes, i no precisament en el sentit positiu de la paraula.

Als primers que els va donar per posar salsa en l'ambient va ser als populars. I és que no se'ls va ocórrer una altra cosa que demanar la dimissió de la regidora socialista Lorena Zamorano, després de conéixer-se que l'Ajuntament anava a renunciar a seguir avant amb el plet pels costos de la reforma del Teatre Calderón al no tindre clar si la denúncia anava a prosperar. Una decisió davant la qual al primer partit de l'oposició va veure una bona oportunitat per a fer sang, sense reparar que el millor que hagueren pogut fer és quedar-se calladets, davant la sèrie de desastres que van deixar pendents després de la seua etapa al capdavant de l'Ajuntament. Ací estan Serelles, la Rosaleda o el bulevard, i sempre amb les arques municipals com a grans perjudicades.

Però mira tu per on al PSOE també li va donar per tindre el seu moment de glòria. Va ser en l'últim ple, davant una proposta de Compromís en la qual reclamava major autonomia dels ajuntaments a l'hora de decidir sobre la construcció de les plantes solars. I tot arran del macroprojecte plantejat entre els parcs naturals de Mariola i la Font Roja, que tant de renou ha generat. Doncs bé, als socialistes els va donar per abstindre's, evitant amb això que prosperara la moció. Van argumentar, això sí, que no és que estiguen a favor de la planta, sinó que no volien anar en contra d'una normativa sobre la matèria aprovada pel Botànic. Va ser a través d'un comunicat i a posteriori, el que demostra que quan les coses són tan difícils d'explicar, és que, potser, s'és conscient que s'ha incorregut en una contradicció i la ciutadania no ho entendrà.