Un canvi en la percepció dels riscos

Alcoy

En la societat actual, el risc ja no es percep com un fet inevitable, sinó com una responsabilitat que es pot gestionar. Però, qui ha d’assumir aquesta responsabilitat?

Des del minut 0 de la DANA que va assolar la província de València, la ciutadania ha exigit responsabilitat als gestors. Aquest context ens permet reflexionar sobre la noció històrica del risc. En primer lloc, cal explicar que abans, en una època prèvia al desenvolupament tecnològic i científic de què hui gaudim, hi havia molts perills que eren inevitables. La falta de dades o de capacitat de preveure minimitzaven la capacitat de reacció. Ara no. En l'actualitat, tot i poder veure’s sobrevinguts o caure en circumstàncies extraordinàries la societat sap que es poden minvar els riscos. Sap que el més important és com es gestionen els riscos. Per això, cal marcar que vivim en altre paradigma: el de les "societats de risc", que ja va reflexionar el sociòleg Ulrich Beck.

Vivim en la societat del coneixement, on es generen tota mena d’eines; el progrés tecnològic ens fascina cada dia amb nous avanços. Les xarxes ens possibiliten un nivell de comunicacions instantani que mai no s'havia vist. Tot el dia estem prenent decisions, en les qüestions més quotidianes, com què comprem o què vestim, o en la nostra feina o relacions. Diàriament ponderem riscos, per mínims que siguen. I darrere d’aquest hi ha un sistema de pensament que genera un nou paradigma.

Però, amb qui confiem la gestió dels riscos col·lectius? Generalment, en les administracions. Quan el risc no depèn de nosaltres acabem recorrent a la “confiança”. Niklas Luhmann va afirmar que “La confiança redueix la complexitat de la realitat social”. I davant el risc, la imatge d’un govern autonòmic que ni va modificar les seves agendes malgrat les nombroses alertes, va fer fallida la confiança d'una gran part de la societat valenciana. Confiança que ara totes les administracions, tenen el deure de recuperar. Perquè el veritable perill de les societats del risc no és només la mala gestió, sinó la pèrdua de confiança en les institucions, que obre la porta als qui amenacen la democràcia i la ciència.