No creuran el que vaig a contar

Tinc l'esperança que augmenten els clics en posar el títol d'aquesta columna. És probable que el contingut no se semble en res al títol, però és al que ens estan acostumant. Tota la vida la premsa ha necessitat titulars cridaners per a aconseguir atenció i lectura dels articles, i això ja la podia portar a exagerar una mica les coses. No obstant això, el que està passant als últims anys està batent rècords. El “Google discover” es basa en les nostres consultes en la web per a oferir-nos informació a la carta, generant un cercle més viciós que virtuós sobre la informació que consumim. Mentre més informació busquem sobre alguna cosa, amb un perfil determinat, més ens arriba. Això ens provoca un allunyament d'altres realitats i una abstracció en la pròpia. En articles sobre meteorologia, frases que comencen per AEMET o Jorge Rey, per exemple, asseguren un bon nombre de visites i això fa que s'utilitzen moltes vegades sense cap relació amb els continguts redactats. L'única intenció és aconseguir més clics, que et fan veure la publicitat de la pàgina, així com l'acceptació de totes les cookies, i li donem acceptar sense pensar, àvids de llegir la xorrada que ens ofereixen. “M'agraden”, molt entrecometes, encara més les frases com la que he gastat hui, del tipus: “no es creuran el que passarà”; “Aemet i Jorge Rey anuncien un fenomen mai vist a Espanya; “mitja Espanya en alerta per”… Sobretot, deteste les que aprofundeixen en la ferida de zones afectades per desastres, anunciant coses del tipus “La zona de València afectada per la DANA tremola per l'arribada d'un fenomen molt pitjor que podria deixar més de 1.000 litres”, fins al punt quasi de resultar denunciables. Crec que tots hem d'anar aprenent a no fer el clic fàcil que esperen, però no sempre ens resistim i moltes vegades passem l'enllaç per a denunciar-lo, aconseguint així que tinguen allò que busquen. Encara que uns mitjans l’utilitzen més que uns altres, tots ho acaben fent perquè, en cas contrari, els seriosos no competeixen en grau d'igualtat amb els sensacionalistes i jo entenc el difícil que els ha de resultar l'equilibri entre el que fan tots i el que tu creus que és el correcte.