El que passa a Bèlgica
Jordi Peidro, escriptor

La Columna Jordi Peidro (30/01/2025) "El que passa a Bèlgica
02:04
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoy
Com que el que passa a la nostra ciutat ja s’encarreguen els polítics de diferents pelatges, en cas d'airejar-ho amb el biaix que més s’ajuste als seus interessos i generalment contradient-se uns a altres, tornaré a dur la mirada cap a l’exterior i els parlaré de nou, i ja són innombrables les ocasions, de les diverses curiositats que trobe més enllà de les fronteres pàtries.
Hui els aprope a Bèlgica. País de creïlles i clòtxines, de xocolata i gofres. De milers de tipus de cerveses, algunes d’elles verdaderament traïdorenques. País del tebeo, de Tintín i Spirou, de les escoles de Marcinelle i de Brussel·les, de la línia clara i el pinzell vigorós. País de fred a manta, humitat i fama d’avorrit. País, com no, també envaït, de manera massiva i a les seues viles més seductores, pel turisme descontrolat que és un dels mals que ens afligeix hui en dia.
I com a tantes ciutats, cada vegada més, aquesta invasió i la consegüent demanda d’allotjament efímer, ha provocat que la majoria dels natius no tinga opció d’accedir a una vivenda al centre excepte per via herència o Euromilió. I no veja altra opció que desplaçar-se a fer vida a llocs de les rodalies amb poc o cap encant, convertint els barris tradicionals en ciutats fantasmes fora del rebombori de les hores en què els visitants, de manera educada, s’atropellen uns a altres.
Ja hem vist manifestacions en algunes ciutats d’ací mateix, demanant aturar el despropòsit o almenys posar-li una mica de trellat. Mala solució té l’assumpte quan per un espaiós apartament a la zona dels canals de Bruges, hem pagat per dues nits quasi mil euros. Així que explique vosté al propietari que renuncie a deu o dotze mil bolívars al mes, per a fer l’obra de caritat de l’any i llogar-li l’apartament a una parella de joves belgues amb ganes de formar família.
De segur que la resposta és que aquí tenen el barri de Molenbeek, on trobaran algun apartamentet no massa destrossat per instal·lar-se. I aprofitar per a desmentir, de manera contundent la fama de país avorrit que Bèlgica arrossega. Que li ho pregunten si no a la polizei que no s’atreveix a clavar un peu al susdit barri.