Murals, grafits i brutícia

Alcoy

M’he parat a mirar la paret del carrer de Sant Francesc on hi havia la magnífica obra pictòrica d’un artista local, ara tapada amb una mà de pintura verda, i he de confessar que no entenc el perjuí causat al patrimoni històric per la imatge del parell d’alegres personatges noctàmbuls que s’ha fet desaparéixer. Que hi haja un reglament per protegir el centre històric em pareix correcte i necessari, però l’ordre d’esborrar un mural de qualitat em fa pensar que potser algun apartat de la normativa no està prou ben pensat. Potser hauria d’especificar millor quines actuacions es consideren un atemptat contra les velles pedres dels nostres carrers i a quines velles pedres fa referència. No pot ser el mateix la muralla medieval o la Casa del Pavo que el portal tapiat d’una casa estreta de poca qualitat arquitectònica, amb una paret en mal estat que convida a embrutar-la.

El respecte al patrimoni històric no hauria d’impedir la convivència dels elements antics amb els nous, sempre que hi haja una qualitat i coherència que aquí era patent. A Alcoi hi ha exemples de finques antigues que han sigut reedificades afegint elements moderns i fa goig veure’ls. Per què aquest no podia ser un cas similar?

La normativa prohibeix pintar la paret o pintar-hi una imatge? El color verd que actualment tapa el mural és coherent amb l’època de les poques velles pedres que hi ha en aquest punt? La norma posa aquest mural en el mateix sac que les signatures incoherents que hi havia abans? Per què ningú va ser obligat a tapar aquelles signatures, ni les que encara hi ha en altres punts del centre històric, i, en canvi, s’ha hagut d’esborrar el mural? Què hi ha de les acumulacions de fils elèctrics a les façanes, en això no es fixa ningú? Posats a parlar de l’estètica del centre, podríem obrir també eixe meló, no?

M’ha fet pena mirar aquella paret verda. Pena per l’artista i pel barri.