‘Males sombres’

Alcoy

Diuen que fins a la Cancel·laria, a principis de febrer, els assumptes nadalencs estan vigents i que es pot mantindre el betlem muntat. El que no diu l’oralitat transmesa de pares a fills és fins quan es pot felicitar l’any. Jo crec que fins al 15 de gener o això, no?
Bo, de temes nadalencs volia parlar-los del Campament reial i de la Cavalcada de reis. Dos esdeveniments únics en què participen milers de persones de manera desinteressada amb l'única intenció de potenciar i mantindre la il·lusió dels xiquets i xiquetes i recordar i reviure com a adults allò que sentíem quan érem menuts i els patges pujaven per les nostres escales per a deixar-nos els paquets.
Doncs aquesta gent, els voluntaris, no mereixen, en molts casos, el maltractament que pateixen per part d’alguns ciutadans que pensen que els organitzadors són funcionaris que cobren per la seua faena i que, per tant, l’insult va amb el sou.
Hi ha molts ‘males sombres’ repartits pel món. Els més sanguinaris i desagradables, els que pugen al campament reial del Preventori. El 50% de la gent que acudeix ho fa estressada. I és que entrar al campament reial alguns s’ho prenen com si anaren a veure els Rolling Stones en el seu últim concert. La tensió és brutal i s’atreveixen -els males sombres- a increpar i insultar als voluntaris que estan en el Preventori des de les 4 de la matinada i que arribaran a casa "fundits" ja amb la Cavalcada començada.
En la cua en què jo estava hi havia dos ‘sujetos’ cabrejadíssims perquè no els deixaven passar els primers. És que estaven en la cua de les 11 i tenien entrada a les 9 del matí perquè se’ls havia fet tard… o no volien matinar. I clar, els voluntaris els van dir que havien d’anar a les 11 perquè les 9 ja havien passat. Marededeu com es van posar! Insults i males paraules. I això que estava tot ple de xiquets. Males sombres!
També males paraules per als de protecció civil que regulen en trànsit i per als patges que demanen que no vagen tan lents en el recorregut. Uns moniatos autèntics!
I en la cavalcada, es repeteix el mateix de cada any. ‘Aueles’ i moniatos que s’apalanquen en la vorera del carrer i que no deixen passar a ningú “perquè porten allà dos hores”. Però si encara resten dos per a la Cavalcada! Com si els carrers foren d’ells.
A la fi, et carregues de Paciència i penses en els xiquets i t’encomanes al rei negre, Gaspar, perquè et beneïsca i no hi haja un any en què em pegue per traure una catana i comence a repartir ‘recaos’ en el carrer Sant Llorenç.
Tranquil·litat, males sombres, tranquil·litat!