El món fa por

Alcoy

Fa 50 anys que va morir Francisco Franco i aquest mig segle sembla que alguna cosa ha fet que tot allò de vegades s’oblide. El món em fa una mica de por últimament, a la vegada que em fa mal. Sembla que la humanitat ha oblidat la història i el passat de dolor, fam, guerra, persecucions per pensar de manera lliure. I 50 anys després que aquell dictador que va provocar tant de mal a la societat espanyola moriga, ens trobem en un moment d’auge de les extremes dretes on els principals magnats mundials i rics fan el possible per manipular les opinions públiques, per sedar una societat que cada vegada és menys crítica i reflexiva i per potenciar tot el que siga odi al diferent, guerres absurdes, ocupacions de terrenys, compra de territoris. Em fa mal el món aquest que no està sent capaç de transmetre als joves qui era Franco i què va suposar per a Espanya. Em fa por que els joves, qui han de votar en el futur, estiguen impregnats del conflicte, la lluita violenta i molt allunyats de la cooperació, de l’humanisme i dels valors de la democràcia. Em fa por perquè ja aleshores el propi Hitler va aconseguir el poder gràcies al vot de la massa popular. I així va acabar aquella historia: torturant, assassinat i matant i tractant a persones com si no ho fossen. I em fa mal perquè aquella ombra endimoniada sobrevola cada vegada més sobre els nostres caps. Jo em pregunta, davant les xarxes socials, les notícies intoxicades, la desinformació i els bulos, com es pot combatre des de casa? Com eduquem per a que la rebel·lió siga pacífica, però amb ferma defensa contra l’odi?