No perpetuar la desinformació

Alcoy

Els actes per commemorar la fi de la dictadura franquista han suscitat polèmica. Han servit, també, per a mostrar com certs sectors de la societat no són demòcrates, i, per tant, tampoc “constitucionalistes” més que per “accident”. Vivim en l’era de l’algoritme i és sabut que no hi ha espais “neutres” per al debat, sobretot al que arriba a la gent més jove, el de les Xarxes Socials. Ho hem vist arreu del món, amb conseqüències nefastes.

Els algoritmes, en especial a Twitter, filtren i prioritzen el contingut que consumim, per condicionar el pensament en reforçar missatges que equiparen l'insult, la mentida o la desqualificació amb una veritat fonamentada amb dades i arguments. Per aquest sistema, tota opinió és vàlida, fins i tot, si es basa en mentides.

En este context, és important parlar d’història. I, en conseqüència, obrir debats que no banalitzen l'anàlisi històrica. És curiós que aquells que acusen la memòria històrica d’esborrar el passat; ara no volen parlar del passat. La memòria històrica no esborra res; analitza, contextualitza i busca comprendre. Fugir de la història, més en este moment crític, és perpetuar la desinformació; equiparar la mentida amb la veritat, la il·lusió amb l’evidència.